Cau de llunes – Maria Mercè Marçal

peninsula_quatre-barres

MARIA MERCÈ MARÇAL
(1952 – 1998)

Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Maria Mercè Marçal (1952-1998)

 Divisa

  

 A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

 de classe baixa i nació oprimida.

  

 I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


de Cau de llunes (1977)

  

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

 

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

 

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

 

* * *

 

Les xiquetes del meu poble

seuen en cadira baixa

i amb lo davantalonet

i un drap tan llarg com un dia

sense pa-amb-xicolata,

si feien punt de cama,

si punt de cadeneta

o punt d’escapolari,

i cantaen allò

de “montañas nevadas”.

 

Les dones del meu poble

de matinet al tros:

adés cullen patates,

adés arrenquen cebes

o aixafen terrossos

o se’n van a fer herba

per als conills o duien

farinetes als cotxos

o segó a la feram,

o apedacen llençols

o passen agulletes

o suquen pa amb vi i sucre

per con tórnon de costura

les xiquetes del meu poble.

 

* * *

 

L’esgambi de la mort sento com minva

dessota els arc florits de gaverneres…

L’esgambi de la mort. Bullen les eres

de vent i de cançó. La por s’estimba.

 

Arreu, arreu, amara les dreceres

pluja d’ocells irats, esplomats d’armes,

que a rem i a vela van neulint cadenes.

 

En va contra ells atlants d’acer avancen.

L’estol s’acreix, s’acreix la xiscladissa

i el clam és alt, i tornen roigs els àlbers:

Al cor de l’esperança crema el dia.

 

2 Comments

Leave a Reply