Bruixa de dol – poesia de Maria Mercè Marçal

peninsula_quatre-barres

 

de Bruixa de dol (1977-79)

 

 

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,

el cartipàs vençut, la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d’alegria

que hauran teixit aranyes sense seny.

 

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

 

 

* * *

 

 

La nit em clava

el seu ullal

i el coll em sagna.

 

Sota les pedres

l’escorpit

balla que balla.

La pluja, lenta,

fa camí

fins a la cambra.

 

L’escala fosca

del desig

no té baranes.

 

 

* * *

 

 

Tinc els ulls de fusta.

De tant en tant, un cuc hi plora.

 

 

* * *

 

 

Llum al balcó

i l’estrall a la porta.

 

Giro la moneda

i és la lluna.

 

 

Leave a Reply