LA TARDA S’HA ENFONSAT EN EL SILENCI – poema de JOSEP ANTON VIDAL

Imagem1

 

 

red_desert_at_dusk_poster-p228829723392445608xmrno_152

 

La tarda s’ha enfonsat en el silenci

 

 

La tarda s’ha enfonsat en el silenci

i la llum s’ha esllanguit amb el

respir pausat del qui arriba a la fi d’una serena i llarga caminada.

 

Les hores

s’han escolat silents, i a poc a poc

les ombres

s’han emparat de tot…

 

De les parets de pedra de la casa,

de l’hort, i de les vinyes que pugen 

la muntanya tot urpejant la terra com arpas escatoses d’un monstre

poderós,

de la pols del camí que es perd 

entre oliveres, de l’oreig,

del pas del caminant, de la distància…

 

I de l’ombra ha sorgit un món sense 

perfils,

evanescent, ingràvid, intuït,

fet d’estranyes presències sense 

forma precisa…

 

S’ha deturat el temps en un instant 

etern,

i el dia s’ha esvaït en la nit 

infinita.

 

Josep Anton Vidal

 

 Nota – Este poema do Josep Anton Vidal foi publicado no Estrolabio, no VerbArte, em 21 de Junho de 2011.

Ver:

http://estrolabio.blogs.sapo.pt/1576869.html

Leave a Reply