La tarda s’ha enfonsat en el silenci
La tarda s’ha enfonsat en el silenci
i la llum s’ha esllanguit amb el
respir pausat del qui arriba a la fi d’una serena i llarga caminada.
Les hores
s’han escolat silents, i a poc a poc
les ombres
s’han emparat de tot…
De les parets de pedra de la casa,
de l’hort, i de les vinyes que pugen
la muntanya tot urpejant la terra com arpas escatoses d’un monstre
poderós,
de la pols del camí que es perd
entre oliveres, de l’oreig,
del pas del caminant, de la distància…
I de l’ombra ha sorgit un món sense
perfils,
evanescent, ingràvid, intuït,
fet d’estranyes presències sense
forma precisa…
S’ha deturat el temps en un instant
etern,
i el dia s’ha esvaït en la nit
infinita.
Josep Anton Vidal