L’Amor en la mirada… de Luis Vas de Camões (I)

barcelona

Si tan gran és la pena que mereixo

Si tan gran és la pena que mereixo
pel fet d’haver sofert tantes dureses,
proveu, senyora, en mi vostres crueses,
que l’ànima retuda us ofereixo.

Proveu en ella, si així sou servida,
menysteniments, desfavors i altiveses,
que penes molt més grans i més severes
suportaré en la guerra de la vida.

Quins ulls decandiran els vostres ulls?
És per força que tot se li ha de retre,
el cor, però, posaré com a escut.

Perquè, en tan dura i lacerant contesa,
sé prou que, si no trobo enlloc ajut,
entrant en la batalla hauré defensa.

Luís Vas de Camões
Trad.: Josep A. Vidal

Em prengué vostra vista sobirana

Em prengué vostra vista sobirana
on tenia les armes més a mà,
per demostrar que qui es vol defensar
d’aquests bells ulls, inútilment s’enganya.

Per poder, del triomf, gloriejar-se’n
deixà que de raó m’armés abans;
vaig mirar de salvar-me, i fou en va,
que contra el Cel no hi val defensa humana.

Això no obstant, si us havia augurat
vostre sublim destí aquesta victòria,
que no us valdrà de gaire és ben sabut.

Que encara que estigués prou avisat,
no aconseguiu vencent-me cap gran glòria;
molt més gran és la meva en ser vençut.

Luís Vas de Camões
Trad.: Josep A. Vidal

Leave a Reply