El qui es vanti, senyora, de lloar-vos
El qui es vanti, senyora, de lloar-vos
amb mortal saviesa, i no divina,
resultarà de tan gran culpa digne
com gran esdeveniu en contemplar-vos.
Que ningú no pretengui llaor dar-vos,
malgrat ser cosa rara, i peregrina:
que en mi vostra bellesa s’imagina
com si Déu volgués sols a ell comparar-vos.
Feliç l’ànima meva, a qui gosàreu
fer mestressa de penyora tan alta,
com fou, senyora, la que vos em dàreu.
Molt més bé que la vida he de guardar-la;
car, tan alta mercè vós m’atorgàreu,
que mai per mi no podrà ser oblidada.
Luís Vas de Camões
Trad.: Josep A. Vidal
Qui veu, senyora, clar i manifest
Qui veu, senyora, clar i manifest
el pur encís dels vostres ulls tan bells,
si, de veure’ls tan sols, no es torna cec,
no paga allò que deu al vostre gest.
Vaig creure que aquest era un preu honest;
Mes, per ser amb avantatge el qui els mereix,
vaig donar vida i ànima per ells,
i, això donat, ja no em queda res més.
Així que vida, ànima, esperança
i tot allò que tinc, tot us pertany,
i el profit tot, d’això, només jo el prenc.
Perquè és tanta i tan gran la benaurança
de dar-vos el que tinc, tot a cabal,
que, com més alt preu pago, més us dec.
Luís Vas de Camões
Trad.: Josep A. Vidal