ET POURTANT, ANTES TU QUE A TERRA FRIA
Tu, maligno dragão, cruel harpia
Que assim desarranjaste a minha vida
Bocage
[variação]
Tu, maligno dragão, cruel harpia
Que assim desarranjaste a minha vida…
Et pourtant, antes tu que a terra fria,
Teus dentinhos em gume, minha querida.
Maligna és, cruel também, eu sei,
Mas antes tua língua bifurcada
No aceso deleite ao que é sem lei
Do que uma sepultura bem tapada.
Se a escolha é entre tu e harpas (ou santo),
Prefiro o teu maligno e cruel canto,
E à paz celeste as garras afiadas.
Sempre posso dizer que, por meu espanto,
Te visto, harpiamente, como manto,
De espaldas em delícias dragonadas.
ANA LUÍSA AMARAL
CUANDO EN SU ESTADO NATURAL VIVÍA…
Cuando en su estado natural vivía,
perdida por la selva, especie humana
¡ay de la bella moza inhumana
que a la fuerza su raja virginal abría!
Entró el estado social un día;
manda la ley: hermano no joda a hermana;
es crimen hasta chupar coña mundana
y excomunión acecha a sodomía.
Y vos, perros lascivos, sois más dichosos,
cuando en la iglesia os gusta una cachorra,
si allí mismo, ante el altar, jodéis gustosos;
mientras la hermosa hembra, astuta zorra,
esforzando los ojos voluptuosos,
pone en altar la vista, la idea en porra.
[trad. castelhana de Bocage
ELOÍSA ÁLVAREZ]
QUAN EN L’ESTAT NATURAL VIVIA
Quan en l’estat natural vivia,
entaforada al bosc, l’espècie humana,
Ai de la gentil donzella deshumana
que, a la força, l’escletxa virginal obria!
Va entrar l’estat social un dia.
Mana la llei que el germà no cardi la germana.
És un crim amorrar-se a la marrana
I pesa l’excomunió per la sodomia.
Quant, lascius gossos, sou més joiosos!
Si a l’església us bé de gust una gosseta
allà mateix, davant l’altar, cardeu gustosos.
Mentre la mossa bonica, feta bagasseta,
girant amb afany els ulls voluptuosos,
la vista posa a un altar i capeix cigaletes.
tradução catalã de Bocage
[JORDI CERDÀ]
