CONFIDENCIAL, de FRANCESC VALLVERDÚ – tradução de MANUEL DE SEABRA

 

 

Gran enciclopèdia catalana

Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú
© FOTOTECA.CAT
lit
Escriptor, sociolingüista i editor.

Barcelona, Barcelonès, 1 de desembre de 1935 — Barcelona, Barcelonès, 12 de juny de 2014

Es llicencià en dret,i a la universitat entrà en contacte amb l’oposició antifranquista d’esquerres encapçalada, entre altres, per Jordi Solé i Tura. En aquesta època publicà els primers poemes, de to acusadament sociopolític, a la Quarta antologia poètica universitàriats (1952-1956). Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (1959), començà a treballar en el sector editorial, que durant uns anys compaginà amb l’exercici de l’advocacia, fins que l’any 1966 s’incorporà a Edicions 62 com a tècnic editorial i assessor lingüístic, de la qual amb el temps esdevingué un dels principals actius. Al mateix temps participà assiduament a la represa cultural i política dels anys seixanta, amb col·laboracions assídues a Serra d’Or i a l’òrgan del PSUC Nous horitzons, entre moltes altres. La seva trajectòria poètica com a autor reconegut s’inicià amb Com llances (1961, premi Joan Salvat-Papasseit 1960), dins la tendència del realisme social, a la qual seguirem Qui ulls há (1962) i Cada paraula, un vidre (1968, premi Carles Riba 1965, la publicació del qual fou denegada per la censura durant tres anys). Més endavant, a Somni, insomni (1971), Retorn a Bíbilis (1974, premi Ausiàs Marc 1973) i a la part nova de Poesia, 1956-1976(1976) modulà l’esperit combatiu dels anteriors, madurà l’experiència vital i històrica, i adoptà un caràcter més introspectiu, trajectòria que continuà en Regiment de la cosa pública (1983), Leviatan i altres poemes (1984), Festival amb espills de Ramon Roig (1989), Encalçar el vent (1995) i Quadern de bitàcola, inèdit fins a la publicació de la seva obra poètica completa Temps sense treva (2009).

Des de finals dels anys seixanta, la reflexió suscitada a l’assaig L’escriptor català i el problema de la llengua (1968) el convertí en un dels introductors i referents de la sociolingüística a Catalunya, com ho mostren la seva condició de cofundador del Grup Català de Sociolingüística (1973), que presidí en 1991-1999, i la publicació d’obres com Sociología y lengua en la literatura catalana (1971, revisió de l’anterior), Dues llengües: dues funcions? (1970; 1989, edició revisada i actualitzada), El fet lingüístic com a fet social (1973, premi Joan Fuster d’assaig), Aproximació crítica a la sociolingüística catalana (1980), La normalització lingüística a Catalunya (1980), L’ús del català. Un futur controvertit (1990), Velles i noves qüestions de sociolinguística (1998) i El català estàndard i els mitjans audiovisuals: escrits elaborats des de la comissió de Normalització Lingüística de TVC(2000). Coordinà també l’anuari Treballs de Sociolingüística Catalana (1977-2002), i dirigí l’Enciclopèdia de la llengua catalana (1999-2002).

Arran de la recuperació de les institucions catalanes, participà activament en la política de normalització lingüística, molt especialment als mitjans de comunicació: fou cap dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1985-2006) i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya (1991-99), entre d’altres. Fou també vicepresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (2002-06) i el 2004 fou nomenat president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Traduí, entre altres autors, Moravia, Pavese, Calvino i Sciascia. La seva traducció d’El Decameró (1984) meresqué el premi Bocaccio (1988). Creu de Sant Jordi (1986), el 1990 rebé el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per l’article “L’alarmisme”, un recurs contraproduenta, aparegut al diari El País l’1 de març de 1990.

Col·laboració: 
AMS / ICG
Data de revisió: 
2014-06-13

 

Obras[editar]

Poesía[editar]

  • Com llances(1961)
  • Qui ulls ha(1962)
  • Cada paraula, un vidre(1968)
  • Somni, insomni(1971)
  • Retorn a Bíbilis(1974)
  • Poesia, 1956-1976(1976)
  • Regiment de la cosa pública(1983)
  • Leviatan i altres poemes(1984)
  • Festival amb espills de Ramon Roig(1989)
  • Encalçar el vent(1995)
  • Temps sense treva(2009) (Obra poética completa)

Ensayos[editar]

  • L’escriptor català i el problema de la llengua(1968)
  • Sociología y lengua en la literatura catalana(1971)
  • Dues llengües: dues funcions?(1970)
  • El fet lingüístic com a fet social(1973) (Premio Joan Fuster de ensayo, 1972)
  • Aproximació crítica a la sociolingüística catalana(1980)
  • La normalització lingüística a Catalunya(1980)
  • Elocució i ortologia catalanes(1986)
  • L’ús del català. Un futur controvertit(1990)
  • Velles i noves qüestions de sociolingüística(1998)
  • El català estàndard i els mitjans audiovisuals: escrits elaborats des de la comissió de Normalització Lingüística de TVC(2000)

About joaompmachado

Nome completo: João Manuel Pacheco Machado

Deixe uma Resposta

Preencha os seus detalhes abaixo ou clique num ícone para iniciar sessão:

Logótipo da WordPress.com

Está a comentar usando a sua conta WordPress.com Terminar Sessão / Alterar )

Imagem do Twitter

Está a comentar usando a sua conta Twitter Terminar Sessão / Alterar )

Facebook photo

Está a comentar usando a sua conta Facebook Terminar Sessão / Alterar )

Google+ photo

Está a comentar usando a sua conta Google+ Terminar Sessão / Alterar )

Connecting to %s

%d bloggers like this: