Ara tornaré a la feina d’esbrinar com van succeïnt els esdeveniments a la part nord-est de la Península Ibèrica.
7 d’abril.- “Ës l’hora de fer política”. Aquest el el missatge amb que Carles Puigdemont, dotze dies després d’haver estat detingut a Alemanya, va sortir ahir de la presó de Neumünster. Un missatge amb regust de victòria després de la decisió del Tribunal de Schleswing-Holstein de descartar, perquè no hi aprecia violència, el delicte de rebellió que en l’euroordre d’extradició li imputava el jutge Llarena del TS, i deixar-lo en llibertat. Un missatge que tenia com a principal destinatari el president del Govern espanyol, M. Rajoy.
“L’hora del diàleg ha arrivat” va proclamar Puigdemont. “Reclamem aquest diàleg des de fa anys i només hem rebut una resposta violenta i represiva, i ara que veiem el fracàs d’aquesta resposta és l’hora de fer política” va subratllar. “L’Estat espanyol no té excuses per no començar un diàleg polític amb els líders polítics catalans per trovar una solució política, perquè som davant d’un cas polític que reclama que el Govern espanyol s’assegui en una taula de negociació i comenci a parlar amb els líders polítics catalans que han estat elegits per fer-ho”, va sentenciar. Eren les dues de la tarda i el líder de JxCat, somrient i visiblement satisfet, s’adressava en anglès i alemany, acompanyat pel seu advocat alemany Wolfrang Schomburg, el qual va aprofitar per criticar la qualitat de la democràcia espanyola als mitjans de comunicació. “Ës una vergonya per Europa que hi hagi presos polítics”, i va advertir que “el tipus de democràcia europea basada en la voluntat de la gent, la separació de poders, la pau i els drets humans està en risc a Espanya”. També va ratificar que “seria positiu” per l’Estat espanyol i la UE que es busqués “un altre camí” diferent de “resoldre els conflictes per la via penal” i va apostar també per un “diàleg pacífic” de “caràcter polític”.
Per recomanació dels advocats, el President es va traslladar inmediatament en cotxe a Berlín per “qüestions legals”. Anant cap a Berlín Puigdemont va gravar un missatge de veu en català adressat especialment al bloc independentista, al qual va instar a tenir sobretot “molt coratge”. “Continuem, més forts i més decidits que mai, seguint la via catalana, la no violència, la de demanar l’exercici de drets democràtics”, va emfatitzar, i va concloure: “El camí és llarg, però només té un final possible, que és la nostra victòria”
La Moncloa tem una reacció a Europa contrària als seus interessos. Soraya Sáenz Santamaría demana a Puigdemont que es lliuri a Espanya per respecte als seus companys.(ja, ja, ja). La secretària general del PP i ministre de Defensa, Mª Dolores de Cospedal, va assegurar ahir a Sevilla: “Hem salvat Espanya de la fallida i de la rebalió davant l’intent de cop d’Estat de l’independentisme català davant la nostra democràcia”. – No em facis riure!-
Torrent llança la investidura de Sànchez amb la mirada posada en el Suprem. De fet, la intenció de JxCat i ERC és la de traslladar la pessió sobre el magistrat del TS per carregar-se de raons davant les instàncies europeas si efectivament aquest impedeix novament que se celebri l’investidura. La data es fixarà tenint en compte els temps judicials, ja que la defensa de Sànchez necessita un marge de temps per sol·licitar al jutge que el candidat pugui sortir de la presó i participar en el debat d’investidura.
8 d’abril.- El nostre President ha demanat calma i pragmatisme. S’ha instal·lat provisionalment en un hotel de Berlín però ja busca un allotjament estable a la capital alemanya. Puigdemont va dibuixar ahir els primers passos a seguir, amb mires de tornar a la Casa de la República a Waterloo així que sigui possible. Mentrestant, ha donat ordres que no es posi en risc el procés judicial que se segueix a Alemanya amb cap gest ni declaració -Ahir la cita amb la premsa a Berlín va ser en una sala modesta, amb una cadira i una petita taula per els micròfons. No hi va haver senyera ni logotips del “Govern a l’exili”- ni s’incomodi el Govern alemany, així que el discurs se centra en la demanda d’una solució política.
Puigdemont no renuncia a ser candidat, però ha fixat prioritats. Una altra cosa és que des de Berlín dicti un pla D amb un president interposat o “provisional”; es prossegueixi amb la reforma de la llei de la Presidència per fer possible una investidura a distància, i fins i tot se l’intenti investir a posteriori. La idea continua sent tenir un Govern a curt termini i està disposat a ser pacient sobre una hipotètica tornada al Palau.
Ara per ara, Puigdemont vol centrar l’atenció en la investidura de Sànchez, que alimenta la defensa dels polítics empresonats i els processos internacionals.
Roger Torrent remetrà al jutge Llarena la comunicació de la candidatura amb resolució del Comité de l’ONU demanant que se li permeti assistir al ple. Per Puigdemont, atendre la recomanació de l’ONU és “l’oportunitat de l’Estat espanyol de canviar d’estratègia” d’optar per “les solucions polítiques”. “No hi ha excusa possible”. No va reivindicar la república catalana, sinó els drets i va situar la independència con un punt de partida en un procés de negociació “sense línies vermelles”. “La independència és la nostra proposta, no l’única. Si Espanya té un progecte per Catalunya estem disposats a escoltar”, va insistir. Puigdemont va defensar que l’independentisme democràtic és “una realitat contundent, de més de dos milions de persones”, que es mereixen una resposta política de l’Estat. “És el que Europa espera” va considerar recuperant la disposició a sometre’s a una mediació internacional “si les dues parts són incapaces d’iniciar un diàleg”.
El reconeixament que ha suposat la decisió del tribunal alemany també va donar peu a Puigdemont per alertar al Govern de M.Rajoy que “no caigui en actituts antieuropees” -“la deriva autoritària no és el camí” va avisar- i va demanar “més parlament i menys presons, més política i menys jutges fiscals”.
Roger Torrent afronta una setmana decissiva amb la nova proposta de Sànchez. Manifesta que Jordi Sànchez és el candidat proposat per JxCat i eventualment compta amb el suport necessari per ser investit. És cert que està en presó preventiva, però és diputat i gaudeix de tots els drets polítics. A més, el Comité de Drets Humans de les Nacions Unides ha admés una demanda de mesures cautelars en què s’obliga l’Estat espanyol a permetre la seva investidura. El Suprem haurà de decidir si respecta les resolucions de l’ONU o segueix escrivint una de les pàgines més fosques de la seva història. Mai deixaré d’insistir en el diàleg. Així ho vaig manifestar des de que vaig accedir al càrrec, malgrat que el president Rajoy no hagi respost l’oferiment que li vaig fer. Crec que és irresponsable per part seva, però això no em farà desistir: cal parlar, cal dialogar, cal posar la política al centre.
9 d’abril.- No fa ni tres setmanes que Jordi Sànchez havia anunciat la seva voluntat de renunciar a l’acta de diputat i tornar a la docència, amb l’esperança que aquest gest l’ajudés a sortir de la presó. Tanmateix, en un nou gir, el número 2 de JxCat torna a optar a la presidència de la Generalitat. Sànchez va acceptar ahir la seva candidatura, formalitzada dissapte pel president del Parlament, i ho va fer amb una crida al diàleg, en la línia encetada pel mateix Puigdemont des de Berlín. “En plenitud dels meus drets polítics -va escriure a Twitter l’expresident de l’ANC-, accepto la responsabilitat. Sense violència, sense rencúnia; és l’hora de poder parlar de tot. Llibertat”.
El Suprem i el Govern espanyol ja han emés senyals en el sentit que no canviaran la seva estratègia respecte el futur dels líders independentistes. Abans es criticarà la justicia alemanya que replantejar-se reobrir vies de diàleg.
Puigdemont ha sortit enfortit més que res pels errors dels seus contrincants. En primer lloc el Govern de M. Rajoy, que va preferir deixar la solució del conflicte en mans dels jutges, i en segón lloc l’actuació d’aquets que han pres decisions desproporcionades, en alguns cassos, i equívoques, en d’altres, com ara jugar a presentar o retirar euroordres seguint el ritme que marcaven els advocats de Puigdemont. Ara l’aval que li han donat els jutges alemanys ha de ser ben administrat per part de Puigdemont. Les seves primeres declaracions a Alemanya apunten un missatge més temperat, en que demana diàleg a Rajoy i obvia les crítiques fetes a Bélgica. Els dirigents independentistes han anteposat el combat permanent amb l’Estat a posar en marxa un nou govern i superar el 155. Per això intentaran investir president Jordi Sànchez: per provar de deixar en evidència el Suprem per no haver atés les recomanacions de l’ONU, i després buscaran altres fórmules en aquesta mateixa línia.
A l’altra banda del conflicte, l’interlocutòria de 16 pàgines que van signar els senyors lletrats Probst, Hohmann i Schiemann va caure com una bomba al Palau de la Moncloa. S’han sentit més aviat crítiques a la justícia alemanya o a la política d’extradicions dins de la UE, que no pas la voluntat de replantejar-se l’estratègia de fons amb els nacionalistes catalans. No hi haurà cambi de guió- El mateix Rajoy va ser molt clar en el missatge als soberanistes: “ara ja saben el que passaria si es repeteix una cosa així”. “El TS, al seu torn, buscarà totes les escletxes que tingui a la seva disposició per aconseguir un judici exemplaritzant contra els dirigents catalans que van forçar la declaració d’independència i la celebració del referendum de l’1-O. No hi haurà camí del mig que busqui unes sentències lleus per la vilneració de l’Estat de Dret, com s’apunta des d’Alemanya. Es buscarà que caigui tot el pes de la llei contra els dirigents independentistes. El mal que està causant el conflicte a nivell internacional i els problemes de convivència social, que poden augmentar tant a Catalunya com en la seva relació amb Espanya, són riscos que subestimen. Ara el que toca és una sentència dura”. <<Això és l’obstinació de mantenir una idea, per equivocada que sigui, simplement per una questió d’orgull.¡ Viva España!>>
Una cosa ben curiosa: El dia que Puigdemont va marxar de la presó de Neumünster, el seu director li va demanar si era tan amable de firmar-li un autògraf al llibre d’autoritats en que recullen els testimonis dels visitants il·lustres que han estat al centre penitenciari. Puigdemont no va duptar a fer-ho.
Continuarà…