Nos primeiros dias do movimento dos indignados, em Barcelona, fui à Praça da Catalunha. Uma estação de televisão entrevistava um homem que se exprimia com notável eloquência…. Disse-me que “há sempre quem depois suba para o carro e que, se tem ocasião, pega nas rédeas”. Fiz um par de fotos da personagem com o telemóvel e continuei o meu passeio.
Passados dias, depois da polícia (os “mossos d’esquadra”) ter despejado a praça, li na imprensa que os indignados apresentavam uma queixa contra o Conseller d’Interior da Generalitat pelo desalojamento e “pela apreensão de material informático”. Uma fotografia mostrava a imagem do queixoso: era a mesma personagem que fotografara na praça dois ou três dias depois de iniciada a revolta. Portanto, devia ser um destacado representante do movimento.
O artigo incluía o nome e consegui encontrar a informação na Rede. Era Ángel Badia, presidente do Partido Pirata na Catalunha, candidato à presidência do Partido Pirata Espanhol e, pelo menos a nível pessoal, aspirante à representação do referido no partido político no Parlamento Europeu.
No seu web pessoal e na Rede encontram-se pormenores suficientes da sua biografia, dos seus negócios na Rede e das suas ambições políticas. E também sobre o seu ego. Diz: “Sou espanhol pelo nascimento e americano pela residência. (…) Há já vários anos que vim viver para Houston (Texas nos USA) (…) convidado pelo governo dos USA que apoia pessoas como eu (…) para que desenvolva as suas faculdades mentais em prol de uma maior bem-estar dos seus congéneres. (…) Vivo nos arredores de Houston com uma autorização de residência especial (…que) me foi concedida devido à minha capacidade intelectual. (…) estou compreendido entre os 5% de população mais inteligente do planeta. (…) faço o meu trabalho profissional com empresas – algumas de minha propriedade (…) Até há tempos atrás, dediquei-me a viajar com o meu portátil debaixo do braço, entre diversas partes do mundo, onde temos, ou interessava termos, relações comerciais.”
Entre o material de que a polícia se tinha apoderado, estava o seu computador pessoal com os dados das pessoas tinham passado pela Praça da Catalunha, e, simpatizando com o movimento, a ele tinham aderido.. Assim consta da queixa (http://www.nacionred.com/derechos-humanos/presentada-querella-contra-el-consejero-de-interior-de-la-generalitat-altos-mandos-y-agentes-de-los-mossos-desquadra). E, se assim é, não podemos deixar de nos interrogar o que faziam mais de trinta mil dados pessoais – dados de boa-fé ao movimento dos indignados – no portátil de um membro destacado de um determinado partido político e empresário de negócios na Rede.
Na procura de informação sobre Angel Badia encontrei uma entrevista, de Setembro de 2010, onde Badia exprimia o anseio de ver nos meios de comunicação anunciando a sua ambicionada vitória eleitoral, no caso de ganhar as eleições “(…) É o começo da verdadeira Democracia Directa e em tempo real para o povo.” E acrescentava: “Com a ajuda de todos os outros membros da PIRATA, vou a realizar uma mudança na democracia Espanhola, tão ou mais importante do a que ocorreu em 1975.”
Talvez fosse uma premonição?
Ao ler o artigo de Octopus, lembrei-me do de Pilar Baselga: “Das ligações entre o 15M, a direita e os ultra-neoliberais e o anarco-capitalismo.”. (http://www.pateandopiedras.com/2011/06/los-extranos-amigos-del-15-m-nombres-conexiones-e-incongruencias/).
Conseguirá o movimento dos indignados canalizar adequadamente a sua reflexão e toda a força da razão que acumula, ou sucumbirá à mãos dos seus inimigos externos e internos, de quem , do exterior, o pretende ignorar e de quem, no interior, o quer manipular?
——————–
Els indignats
Els primers dies del moviment dels indignats a Barcelona, vaig anar a la plaça Catalunya. Una televisió hi entrevistava un home que s’expressava amb notable eloqüència… Em vaig dir que “hi ha qui de seguida puja al carro i, si en té l’oportunitat, en pren les regnes”. Vaig fer un parell de fotos del personatge, amb el telèfon mòbil, i vaig continuar el recorregut.
Al cap d’uns dies, després que la policia (els “mossos d’esquadra”) desallotgessin la plaça, vaig llegir al diari que els indignats presentaven una denúncia contra el Conseller d’Interior de la Generalitat pel desallotjament i “per la requisa de material informàtic”. En la fotografia de l’article s’hi veia el denunciant: era el mateix personatge que jo havia retratat a la plaça els primers dies de la revolta. Devia ser, per tant, un representant significat del moviment? L’article en donava el nom i en vaig poder cercar informació a la Xarxa. Era Àngel Badia, president del Partit Pirata a Catalunya, candidat a la presidència del Partido Pirata Español i, si més no a nivell personal, aspirant a la representació d’aquest partit polític en el Parlament Europeu.
En la seva web personal i a la Xarxa es troben prou detalls de la seva biografia, els seus negocis en la Xarxa i les seves aspiracions polítiques. I també sobre el seu ego. Diu: “Soy Español de Nacimiento y Americano por Residencia. (…) Hace ya varios años me vine a vivir a Houston (Texas en los USA) (…) invitado por el Gobierno de USA que apoya a gente como yo (…) para que desarrolle sus facultades mentales en pro de un mejor bienestar de sus congeneres. (…) Vivo en las afueras de Houston con un permiso de residencia especial (…que) me fue concedido debido a mi capacidad intelectual. (…) estoy comprendido en el 5% de la poblacion mas inteligente del planeta. (…) realizo mi trabajo profesional con empresas -algunas de mi propiedad- (…) Hasta hace un tiempo me he dedicado a viajar con mi portatil bajo el brazo, entre varias partes del mundo, donde tenemos o interesaba tener relaciones comerciales.” (http://www.123people.es/ext/frm?ti=person%20finder&search_term=angel%20badia&search_country=ES&st=person%20finder&target_url=http%3A%2F%2Fwww.angelbadia.com%2F)
Entre el material de què s’havia apoderat la policia hi havia el seu ordinador personal amb les dades de les persones que havien passat per la plaça de Catalunya i, simpatitzant amb el moviment, s’hi havien adherit. Així consta en la denúncia (http://www.nacionred.com/derechos-humanos/presentada-querella-contra-el-consejero-de-interior-de-la-generalitat-altos-mandos-y-agentes-de-los-mossos-desquadra). I, és clar, no ens podem deixar de preguntar què hi feien més de 30000 dades personals -donades de bona fe al moviment dels indignats- en el portàtil del membre destacat d’un partit polític determinat i empresari de negocis en xarxa.
En la recerca d’informació sobre Àngel Badia hi vaig trobar una entrevista, de setembre del 2010 en el qual Badia expressava així quin titular voldria veure en els mitjans de comunicació anunciant la seva anhelada victòria electoral, en el cas que guanyés les eleccions: “(…) Es el comienzo de la verdadera Democracia Directa y en tiempo real para el pueblo.” I hi afegia: “Con la ayuda de todos los demás miembros de PIRATA, voy a realizar un cambio en la democracia Española, tan importante o más que el que ocurrió en 1975.” (http://www.nacionred.com/sociedad-civil-digital/entrevista-a-angel-badia-candidato-a-la-presidencia-del-partido-pirata-espanol).
Era, potser, una premonició?
Tot llegint l’article d’Octopus, he recordat el de Pilar Baselga: “De los vínculos entre el 15M, la derecha, los ultraneoliberales y el anarcocapitalismo” (http://www.pateandopiedras.com/2011/06/los-extranos-amigos-del-15-m-nombres-conexiones-e-incongruencias/).
Aconseguirà el moviment del indignats canalitzar adientment la seva reflexió i tota la força i la raó que acumula, o bé sucumbirà a mans dels enemics externs i interns, dels que, des de fora, el volen ignorar i dels que, des de dins, el volen manipular?
Josep,É sempre útil e importante contar as coisas como elas se passam, para podermos pensar sobre elas e tirar as devidas consequências.Manipuladores e infiltrados sempre houve; indignados, felizmente, também (‘malgré’ a indignação, com o direito à mesma afirmado até por um ex-presidente da República portuguesa, não constituir em si fonte de justiça e combate à desigualdade – que indignação reaccionária também a há).Como sempre houve – infelizmente a história, recente e antiga, tem exemplos de sobra – quem se quisesse apropriar, ‘tomar as rédeas’ e falar em nome dos movimentos que outros iniciam ou dinamizam, sobretudo se estes mostram algum potencial mobilizador.Mas, creio, importa distinguir uns e outros e manter a defesa do que é justo e generoso, mesmo se alguns dos que se lhe misturam o não forem.Encontramos, certamente, também gente pouco recomendável entre os que se pronunciam em prol duma Catalunya lliure e não é por isso, ou por causa deles, que a reinvindicação do direito à autodeterminação da nação catalã é menos justa.Un’abraçada.
Gràcies, Pedro, pel teu estímul a la reflexió. Segueixo amb gran interès des del primer dia aquest moviment, i per un gran nombre de raons. No hi estic en contra. Tampoc no hi estic “cegament” a favor. Amb els anys he anat aprenent a no estar “cegament” a favor ni en contra de res. La plenitud de drets per a Catalunya tampoc no la vull “cegament”, i per això, en la “normalitat” nacional que reclamo, hi compto també el percentatge de reaccionaris, oportunistes, estafadors, canalles, malfactors, f. de p. i altra gent poc recomanable que la normalitat democràtica comporta.
Caro Josep Anton Vidal,Obrigado pelo seu excelente texto recheado de factos concretos. De facto o que procurei com o meu artigo foi exactamente isso: chamar a atenção pelas potenciais manipulações internas e externas de movimentos genuínos ou a criação de outros aparentemente genuínos.Bom trabalho, um abraçoOctopus
M’agradaria aclarir que Ángel Badia no és ni ha sigut president del partit Pirates de Catalunya. (PIRATA.CAT). Sobre les altres afirmacions, no tinc prou informació al respecte, però jo me les agafaria amb pinces.
Agraeixo la correcció. “Mea culpa”. Sense pretensió d’excusar el meu error, he de dir que la memòria, la precipitació o la premsa del moment, contribueix a explicar-lo. El que diuen les fonts és això: “Ángel Badía es el candidato “americano” a la presidencia del Partido Pirata español. […] ya ha hablado con el portavoz del Partido Pirata de Cataluña, con el que tiene una relación personal inmejorable, para acudir juntos a las elecciones europeas y no solaparse electoralmente.” Em tranquil·litza, però, el fet que el lector pot haver trobat el desmentiment del meu error en l’atribució de la presidència del Partido Pirata de Catalunya a Àngel Badia en els mateixos documents web als quals remet l’article. D’aquests documents surten també les altres afirmacions -la certitud de les quals quedava confiada a les mateixes fonts-, llevat d’allò de què vaig ser testimoni presencial durant la concentració dels indignats a la plaça Catalunya; d’això, però, en guardo les fotografies, perfectament documentades amb dia i hora.Novament agraeixo la correcció de la dada errònia i en demano disculpes.