Quatre Barres
“L’Empordà”, sardana d’Enric Morera sobre un poema de Joan Maragall
Josep Anton Vidal
“L’Empordà” és una bella comarca gironina, a la façana litoral nord-oriental de Catalunya. Habitada des de temps immemorial, com ho acrediten les restes paleolítiques trobades en coves i abrics, acollí una florent cultura neolítica i fou cobejada pels navegants foceus, que hi fundaren Empúries i Roses, dos enclavaments comercials i estratègics que ocupen també espais de gran bellesa natural.
L’Empordà és una plana fèrtil i amable, solcada de tant en tant pel vent huracanat i persistent de la tramontana. En aquest espai es troben la muntanya, amb les estribacions pirinenques de la serra de l’Albera i, dividint la comarca en Alt i Baix Empordà, el massís del Montgrí, i el mar, que mor en les formes capricioses de la Costa Brava, amb cales abruptes i platges íntimes i acollidores. L’Empordà satisfà les exigències dels visitants més diversos, als quals ofereix naturalesa, cultura, art, història…, i uns celatges corprenedors.
Joan Maragall va glossar en un poema la llegenda de la formació d’aquest espai privilegiat, per mitjà dels amors d’un pastor i una sirena. El pastor, a les muntanyes, canta durant el dia; la sirena, a dintre de la mar, canta les nits de lluna plena… Ell li parla de la llum a la muntanya, ella li parla de la bellesa de la nit damunt la immesitat del mar… El pastor (la muntanya) s’acosta a la Sirena(el mar), i la sirena s’acosta al pastor… “Fins que es trobaren al bell mig de pla i de l’amor plantaren la cabana: fou l’Empordà!“, conclou amb exaltació lírica el poeta.
Enric Morera, l’any 1908, va posar música a aquest poema de Maragall i, d’aquesta fusió, com dels amors dela Sirenai el Pastor, en va sorgir una bellíssima sardana, que ha estat interpretada per tots els grups corals del país i, esdevinguda expressió llegendària i poètica d’aquest espai de món que sintetitza tota la nostra història, ha travessat moltes fronteres.
Us convido a escoltar-la primerament en versió coral, per tal que, si us ve de gust, pugueu anar seguint la lletra del poema de Maragall que trobareu a continuació. La interpreta la Coral Knox College:
Cap a la part del Pirineu
vora els serrats i arran del mar
s’obra una plana riallera,
és l’Empordà!Digueu companys per on hi aneu,
digueu companys per on s’hi va.
Tot és camí, tot és drecera
Si ens dem la mà.Salut! Noble Empordà
Salut! Palau del vent!
Portem el cor content i una cançó.Pels aires s’alçarà
Pels cors penetrarà
Penyora’s nirà fent de germanor: Una cançó!A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
A dintre de la mar hi ha una sirena,
ell canta al dematí que el sol hi és bo,
ella canta la nit de lluna plena …Ella canta: – Pastor me fas neguit.
Canta el pastor: – Me fas neguit sirena.
la, la-la, la, la-la, la …– Si sabesses el mar com n’és bonic!
– Si sabesses la llum de la carena!
– Si baixesses series mon marit!
– Si hi pujasses ma joia fora plena!– Si sabesses el mar com n’és bonic!
– Si sabesses la llum de la carena!La sirena se feu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la montanya.
Fins que es trobraren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya: Fou l’Empordà!
La composició original d’Enric Morera, fou feta per a cobla, una formació musical característica catalana, en la qual predominen els instruments de vent, que sol actuar a l’exterior amb un repertori bàsicament sardanístic. Escolteu, si us abelleix, “L’Empordà” interpretat per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, en una actuació de concert, a Mataró:
Aquesta partitura d’Enric Morera, com ho hem vist amb la versió coral, ha travessat fronteres. Podeu sentir-la en una versió orquestral, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Londres:
O, si ho voleu, en una versió de cambra, interpretada pel Quartet Liverpool:
1 Comment