Isidre Molas
(Barcelona, 1940)
SOM NOSALTRES, ELS JOVES
Un poema del recull D’aquesta terra (1966)
Som nosaltres, els joves, qui hem d’agafar l’arada
i remoure aquesta terra cansada i vella,
plena de rostolls i d’història
amarada en sang.
Cal que hi llancem llavors de sol a sol,
cal abocar-hi torrents de suor,
fer fermentar les pedres
i amorosament contemplar-la, al capvespre,
com la gossa la seva cria.
Que cada brot nou que surti
no mori per la gebrada, ni la pedra,
ni tampoc per la sequedat,
que creixi erecte i violent com una llança,
que arreu trobi companys en la lluita,
units tots
entorn d’un mateix
foc.