MÉS SOBRE LES FOTOGRAFIES DE LA GUERRA (IN) CIVIL – por Josep A. Vidal

livro&livros1

Hoje a nossa rubrica de livros fica entregue a Josep Anton Vidal que, a propósito da série que estamos a apresentar sobre três Imagem3fotógrafos   – Gerda Taro, Capa e Centelles – nos fala de Francesc Boix, um outro fotógrafo documentalista  e do livro que sobre ele se publicou:

Francesc Boix, un fotògraf a l’infern.

Als noms de Robert Capa, Gerda Taro i Agustí Centelles, fotògrafs documentalistes de la Guerra d’Espanya, s’hi ha afegit molt recentment1, fa a penes uns dies, el nom de Francesc Boix, autor delImagem1 miler d’instantànies dels fronts d’Aragó i del Segre que conformen l’anomenat Fons d’Argelers, que, després de romandre ignorat durant 70 anys, va ser posat a la venda i comprat per la Comissió de la Dignitat2. Les fotos de la Guerra estaven guardades en una caixa de fusta i acompanyades de dues caixes metàl·liques que contenien una col·lecció de fotos de la Barcelona de preguerra.

Se sabia que el fons, probablement portat per l’autor o autors de les fotografies,  havia arribat al camp de concentració francès d’Argelers, on van ser comminats molts dels espanyols i catalans que van passar la frontera camí de l’exili. L’examen del material, però, no va donar cap pista sobre l’autor d’aquest important fons documental. Cap referència, cap indici que permetés identificar-lo, malgrat que a les fotografies s’hi reconeixen alguns personatges concrets.

Fa a penes uns dies, la publicació d’una d’aquestes fotos en la qual es veu una parella, ell vestit de militar, va permetre que els familiars d’aquests personatges anònims els identifiquessin, i la casualitat va voler que conservessin a casa una còpia de la mateixa foto perfectament documentada: noms, lloc, dia, i el nom del fotògraf: Francesc Boix.

Imagem2Boix no és un personatge anònim. La seva obra fotogràfica no solament és coneguda internacionalment sinó que va tenir una significació i una transcendència certament històriques. Ell fou un dels testimonis de càrrec al judici de Nuremberg, l’únic espanyol que hi fou cridat a declarar, i les seves fotografies del terror al camp nazi de Mauthausen van ser cabdals en la identificació dels responsables d’aquella barbàrie exterminadora que no podem esmentar sense un estremiment d’angoixa i de repulsió.

Boix era un adolescent de setze o disset anys quan va arribar al front; l’exili el portà a Argelers, i els nazis el van tancar a Mauthausen, on el van fer treballar com a fotògraf. Això li donà una situació privilegiada, de proximitat als alemanys i de moviment, i el va fer testimoni i notari d’allò que veia. Juntament amb el fotògraf Antoni García Alonso, va organitzar una operació secreta per treure del camp els negatius de les fotos que documentaven la barbàrie, amb el propòsit que el món conegués el que passava.

Mitjançant els equips que sortien del camp per anar a treballar a la pedrera pròxima al camp, i gràcies a l’ajuda i la complicitat d’una veïna del poble de Mauthausen, Anne Pointer, que accedí a guardar el material a casa seva, va aconseguir preservar uns documents d’un valor testimonial enorme. Les fotos i les paraules de Boix van tenir un pes específic en els processos judicials contra els jerarques nazis.

Boix, malalt de tuberculosi, va morir d’una afecció renal a París l’any 1951. Tenia 30 anys.

L’atribució de l’autoria indubtable del Fons d’Argelers3 contribueix a completar el coneixement i la trajectòria d’aquest fotògraf que va voler deixar a la posteritat les imatges de l’horror que li va tocar de viure.

Us recomano la visió del documental “Francesc Boix: un fotògraf a l’infern”, que narra l’episodi de Mauthausen i l’operació de preservació dels negatius de dos milers de fotos. Està dirigit per Llorenç Soler: http://www.youtube.com/watch?v=-04d60l0-EU.

—————————-

 Notes:

1. El fet es va fer públic el 24 de juliol.

2. La Comissió de la Dignitat (http://www.comissiodeladignitat.cat/) va ser constituïda amb la finalitat d’exigir i obtenir del Govern espanyol la devolució dels anomenats “Papers de Salamanca”, fons documentals expoliats a punta de pistola per les tropes franquistes a institucions, organismes públics, empreses i particulars de Catalunya i el País Valencià. La devolució, al cap de prop de 40 anys de la fi de la dictadura, encara no s’ha completat i la devolució dels materials restants continua sent objecte de discussió i penosa negociació amb el Govern de l’Estat espanyol.

3. Les fotos de la Barcelona dels anys 30 contingudes a les caixes metàl·liques del Fons d’Argelers són, probablement, obra del pare de Francesc Boix, sastre de professió i afeccionat a la fotografia.

Leave a Reply