CARTA DE BARCELONA – Recordança de Sophia de Mello Breyner Andresen en sis paraules – Josep A. Vidal

Recordança de Sophia de Mello Breyner Andresen en sis paraules ¹

 

AMOR

 

Per travessar amb tu el desert del món ²

Per travessar amb tu el desert del món

Per plantar cara junts al terror de la mort

Per veure la veritat per oblidar la por

Al costat dels teus peus vaig caminar

Per tu vaig deixar el regne el meu secret

La meva nit veloç el meu silenci

La meva perla amb el seu orient

El meu mirall i la vida i la imatge

I vaig deixar els jardíns del paradís

En la llum sense vel del jorn punyent

Sense els miralls vaig saber que era nua

I que del camp obert en deien temps

Per això amb el teu gest em vas vestir

I vaig aprendre a viure enmig del vent

TERRA

 

Pàtria ³

Per un país de pedra i de vent dur

Per un país de llum perfecta i clara

Per la negror del sòl i la blancor del mur

Pels rostres de silenci i paciència

Que llargament dibuixà la misèria

Arran dels ossos amb tanta exactitud

Com un extens informe irrecusable

I pels rostres iguals al sol i al vent

I per la claredat de les preades

Paraules sempre dites amb ardor

Pel color o pel pes de les paraules

Pel just silenci net de les paraules

D’on es dreça la cosa anomenada

Per la nuesa dels mots enlluernats

– Pedra riu oreig i casa

Plor dia cant i respir

Firmament arrel i aigua

Oh pàtria meva el meu si

Em dol la lluna sanglota el mar

I l’exili s’inscriu enmig del temps

EXILI

 

Exili ⁴

 

Quan no tenim la pàtria que tenim

Perduda pel silenci i la renúncia

Fins la veu de la mar es torna exili

I la llum que ens envolta és una reixa

 

REVOLTA

 

Plany pel dia d’avui ⁵

No plorarem mai prou en adonar-nos

Com el gest creador és impedit

No plorarem mai prou en adonar-nos

Que el qui gosa lluitar és destruït

Per escarnis insídies i verins

I per altres camins que coneixem

tan savis tan subtils i tan experts

Que ni tan sols podem descriure’ls bé

 

 

 

POBLE

 

Amb ira i ràbia ⁶

Amb ira i ràbia acuso el demagog

I el seu capitalisme de paraules

Perquè cal recordar que la paraula és santa

Que de lluny de molt lluny un poble la va dur

I li va confiar sencera l’ànima

Des de lluny de molt lluny des de l’inici

L’home es va saber home en la paraula

I anomenà la pedra la flor l’aigua

I tot va anar emergint perquè ell va dir-ho

Amb ira i ràbia acuso el demagog

Que s’alzina emparant-se en la paraula

I fa de la paraula força i joc

I que de la paraula fa moneda

Igual que es fa amb el blat i es fa amb la terra

 

LLIBERTAT

25 d’abril ⁷

Aquest és el matí que jo esperava

És el dia primer complet i net

En què emergírem de la nit i el silenci

I lliures habitàrem la substància del temps

Poemes de Sophia de Mello Breyner Andresen

NOTES:

1. Traduccions de Josep A. Vidal

2. Livro Sexto

3. Livro Sexto

4. Livro Sexto

5. Livro Sexto

6. O Nome das Coisas

7. O Nome das Coisas