Recordança de Sophia de Mello Breyner Andresen en sis paraules 1
AMOR
Per travessar amb tu el desert del món 2
Per travessar amb tu el desert del món
Per plantar cara junts al terror de la mort
Per veure la veritat per oblidar la por
Al costat dels teus peus vaig caminar
Per tu vaig deixar el regne el meu secret
La meva nit veloç el meu silenci
La meva perla amb el seu orient
El meu mirall i la vida i la imatge
I vaig deixar els jardíns del paradís
En la llum sense vel del jorn punyent
Sense els miralls vaig saber que era nua
I que del camp obert en deien temps
Per això amb el teu gest em vas vestir
I vaig aprendre a viure enmig del vent
TERRA
Pàtria 3
Per un país de pedra i de vent dur
Per un país de llum perfecta i clara
Per la negror del sòl i la blancor del mur
Pels rostres de silenci i paciència
Que llargament dibuixà la misèria
Arran dels ossos amb tanta exactitud
Com un extens informe irrecusable
I pels rostres iguals al sol i al vent
I per la claredat de les preades
Paraules sempre dites amb ardor
Pel color o pel pes de les paraules
Pel just silenci net de les paraules
D’on es dreça la cosa anomenada
Per la nuesa dels mots enlluernats
– Pedra riu oreig i casa
Plor dia cant i respir
Firmament arrel i aigua
Oh pàtria meva el meu si
Em dol la lluna sanglota el mar
I l’exili s’inscriu enmig del temps
EXILI
Exili 4
Quan no tenim la pàtria que tenim
Perduda pel silenci i la renúncia
Fins la veu de la mar es torna exili
I la llum que ens envolta és una reixa
REVOLTA
Plany pel dia d’avui 5
No plorarem mai prou en adonar-nos
Com el gest creador és impedit
No plorarem mai prou en adonar-nos
Que el qui gosa lluitar és destruït
Per escarnis insídies i verins
I per altres camins que coneixem
tan savis tan subtils i tan experts
Que ni tan sols podem descriure’ls bé
POBLE
Amb ira i ràbia 6
Amb ira i ràbia acuso el demagog
I el seu capitalisme de paraules
Perquè cal recordar que la paraula és santa
Que de lluny de molt lluny un poble la va dur
I li va confiar sencera l’ànima
Des de lluny de molt lluny des de l’inici
L’home es va saber home en la paraula
I anomenà la pedra la flor l’aigua
I tot va anar emergint perquè ell va dir-ho
Amb ira i ràbia acuso el demagog
Que s’alzina emparant-se en la paraula
I fa de la paraula força i joc
I que de la paraula fa moneda
Igual que es fa amb el blat i es fa amb la terra
LLIBERTAT
25 d’abril 7
Aquest és el matí que jo esperava
És el dia primer complet i net
En què emergírem de la nit i el silenci
I lliures habitàrem la substància del temps
Poemes de Sophia de Mello Breyner Andresen
NOTES:
1. Traduccions de Josep A. Vidal
-
Livro Sexto
3. Livro Sexto
4. Livro Sexto
5. Livro Sexto
6. O Nome das Coisas
7. O Nome das Coisas
Republicou isto em A Viagem dos Argonautas and commented:
UMA HOMENAGEM DO OUTRO LADO DA PENÍNSULA.