CARTA DE BARCELONA – Amb V de “Voluntat” de “Vot”… i de “Victòria” – Josep A.Vidal

barcelona (2)

El proper Onze de Setembre, diada nacional de Catalunya, centenars de milers de catalans sortiran una vegada més al carrer per afirmar davant el món la seva irrenunciable nacionalitat i per reivindicar la voluntat de decidir col·lectivament sobre el propi futur. L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat els ciutadans de tot Catalunya a concentrarse a dues grans avingudes, la Diagonal y la Gran Via de les Corts Catalanes, que travessen la ciutat de Barcelona. Aquests dos carrers convergeixen en un punt, extrem de la ciutat, al costat del riu Besòs, i avancen, divergint l’un de l’altre, en el mateix sentit cap al costat del riu Llobregat. El punt de convergència de tots dos és la Plaça de les Glòries Catalanes i, vistes des de l’aire, les dues gran avingudes són els braços d’una ve baixa (V).

http://www.omnium.cat/sites/default/files/gestio/03_que_fem/02_actualitat/mapa-v-senyera.jpg

 Imagem1

Pocs dies després d’aquesta magna concentració, el Parlament de Catalunya iniciarà les sessions legislatives després del període estival, i ho farà, previsiblement, amb l’aprovació de la Llei de Consultes, que, a falta d’un acord amb el govern espanyol per a la celebració de la consulta amb què es preveu que els catalans puguin exercir el dret democràtic a expressar la seva voluntat sobre el futur de Catalunya, tot responent a la pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat? I, en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

La consulta no serà un referèndum, llevat el cas –més impossible que improbable– que l’Estat l’autoritzés com a tal. Això vol dir que no tindrà caràcter vinculant, tot i que és innegable que, si arriba a celebrar-se, hauria de tenir un gran pes polític. I dic “hauria”, com a enunciació de possibilitat, perquè, si arribés a celebrar-se amb normalitat cívica, per molt nombrosa que fos la participació, l’Estat espanyol es faria el sord, la ignoraria a tots els efectes, com ho ha fet en ocasions anteriors.

Si res d’extraordinari no ho impedeix, un cop publicada la llei, el president de la Generalitat signarà la convocatòria de la consulta per al 9 de novembre, que serà publicada en el Diari d’Ordres de la Generalitat.

És fàcil fer suposicions, però no és fàcil fer prediccions sobre el que pot passar en aquest escenari: sembla segur que la llei de consultes catalana serà recorreguda davant el Tribunal Constitucional i deixada en suspens; sembla segur que s’argumentarà que una llei de consultes autonòmica no pot donar empara legal a una pregunta sobre l’estructura de l’Estat; sembla segur que el govern estatal desautoritzarà la consulta i que, en la mesura que pugui, la impedirà o l’obstaculitzarà… Des de tot l’espectre del nacionalisme espanyol el recalcitrant, el moderat, l’amagat i el disfressat d’antinacionalisme, se senten veus que parlen d’intervenció del govern autonòmic, d’ús de “tota la força” de l’Estat de dret, i fins i tot alguns caps febrosos –en l’espectre extrem dels nacionalismes espanyol i català– parlen de tancs per descriure grosso modo escenaris de conflicte fora de control. D’altres, més propensos a imaginar formes polítiques florentines, parlen de la possibilitat que Mariano Rajoy convoqui eleccions generals anticipades amb la finalitat de fer legalment inviable la consulta el 9 de novembre… I, qui dia passa any empeny.

Malgrat la incertesa pel que fa als esdeveniments, a Catalunya es viu el procés amb força tranquil·litat i una ferma convicció democràtica. Catalunya vol votar, vol decidir: aquesta és la principal certesa, potser l’única prou ferma.

En aquest marc d’expectativa alhora incerta i il·lusionada, el Consell Nacional per a la Transició Nacional ha completat l’elaboració dels 18 informes que, en prop de 1400 pàgines, passen revista als diferents escenaris sectorials de la transició a la Independència, de manera que poden ser considerats el Llibre Blanc de la Transició Nacional catalana:

1: La consulta sobre el futur polític de Catalunya

2: L’administració tributària de Catalunya

3: Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’estat espanyol

4: Internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació de Catalunya

5: Les tecnologies de la informació i de la comunicació a Catalunya

6: Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea

7: La distribució d’actius i passius

8: Política monetària (euro), Banc Central i supervisió del sistema financer

9: L’abastament d’aigua i energia

10: El procés constituent

11: Les relacions comercials entre Catalunya i Espanya

12: Autoritats reguladores

13: Integració a la comunitat internacional

14: Poder judicial

15: Seguretat Social catalana

16: Successió d’ordenaments i administracions

17: Seguretat interna i internacional de Catalunya

18: Viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent

 

Mentrestant, el govern espanyol, i pràcticament la totalitat del Parlamento espanyol, reiteren una vegada i altra que la consulta “no es farà”. Van començar dient que això de Catalunya era una febrada, que era una mena de xantatge per negociar privilegis i tractes de favor, que amb un platet de llenties ben administrat en el moment oportú la voluntat dels catalans s’esfondraria com un castell de naips… Després van venir les estratègies de la por; després van utilitzar les pressions per apaivagar les veus que els arribaven ja d’altres parts del món; després han volgut fer parlar –sense gaire èxit i amb una bona dosi de ridícul– els caps d’Estat i de govern de les grans potències mundials; després han volgut jugar la carta de la tergiversació, del desprestigi, de la desmoralització, de l’exhibició de força (la força d’una majoria parlamentària de mentalitat autoritària) i del menysteniment.

Però, malgrat tot, hem arribat on som. I Catalunya continua volent pronunciar-se democràticamente, mitjançant el vot, sobre el propi futur. I en la voluntat del vot hi ha fermesa democràtica i reivindicació d’una sobirania nacional que la política –més que no pas la Constitució i les lleis– no vol reconèixer.

El dia Onze de Setembre, centenars de milers de catalans traçaran davant el món una V que el simplisme dels tòpics identificarà amb la inicial de “Victòria”. Serà, probablement, una “victòria” moral, però la paraula que aquell dia Catalunya vol escriure davant el món és “Voluntat”: de ser i de decidir amb el “Vot”.

 

Josep A. Vidal

 

 

Leave a Reply