Aquella fera humana que enriqueix
Aquella fera humana que enriqueix
la seva tan altiva tirania
amb les meves entranyes, allà on cria
Amor un mal que falta tant com creix;
si en ella (tal com sembla) s’exhibeix
allò que al món el Cel mostrar volia,
per què amb la meva vida tant s’indigna?,
per què amb la meva mort tant s’enalteix?
Enaltiu, tanmateix, vostra victòria,
abatent-me, Senyora, i captivant-me:
feu-ne davant del món superba història.
Perquè, per molt que us vegi turmentar-me,
ja em sento possessor d’aquesta glòria
veient que en guanyeu Vós tanta matant-me.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal




