CARTA DE BARCELONA – L’Amor en la mirada de Luís Vas de Camões (XLIV) – por JOSEP A. VIDAL

Va procurar natura Dames belles

Va procurar natura Dames belles,
per insignes poetes celebrades;
de totes en trià allò més notable,
i us feu a vós, Senyora, amb l’excel·lència.

Elles davant de vós són les estrelles,
que així que us veuen resten eclipsades.
Però, si sol els semblen les rosades
clarors del sol més gran, felices elles!

En gràcia, harmonia i gentilesa,
per una raó humana peregrina,
tot allò bell no arriba a aital bellesa.

Oh qui tingués alguna part divina
per ser digne de vos! Mes si puresa
d’amor val per a vós, de vós soc digne.

            Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal

Què espereu, esperança? Desesper

Què espereu, esperança? Desesper.
Quina n’ha estat la causa? Una mudança.
Vós, vida, com esteu? Sense esperança.
I vós, cor, què dieu? Tot mon voler.

Què sentiu, ànima? Que l’amor és cruel.
I com viviu, digueu? Sens confiança.
Així doncs, què us sosté? Una membrança.
És tot el que espereu? Això només

Com podeu acabar? Com ara soc.
I ara en què esteu? En acabar la vida.
I això ho teniu per bo? Amor ho vol.

Què és el que així us obliga? Saber qui soc.
I qui sou? Qui està de tot rendida.
I a qui és que esteu rendida? A un sol amor

Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal