iNICIAMOS HOJE A PUBLICAÇÃO DE UMA SÉRIE DE TEXTOS DEDICADOS À CANDIDATURA DO FADO A INTEGRAR O PATRIMÓNIO IMATERIAL DA HUMANIDADE. POR ISSO, A MÚSICA CATALÃ É HOJE UM FADO, CANTADO EM MACAU, QUE FAZ PARTE DO TERRITÓRIO DA CHINA, POR UMA FADISTA CATALÃ .
OS NOSSOS AGRADECIMENTOS A JOSEP ANTON VIDAL POR ESTE MAGNÍFICO ARTIGO.
Névoa – a voz catalã do fado
Névoa é o nome artístico da versátil actriz e cantora catalã Núria Pifarrer. Nascida em Barcelona no ano de 1971, fez parte do ‘Orfeão Catalão. Interessada pelo teatro, integrou a companhia Dagoll-Dagom, iniciando a partir de então uma carreira profissional como cantora e actriz caracterizada pelo rigor, auto exigência e por uma singular e polifacetada personalidade artística .
Neste seu original percurso, Núria Pifarrer deparou com o fado, encontrando uma via de expressão extraordinariamente adequada às suas qualidades vocais, a sua sensualidade, brandura e, ao mesmo tempo, à firmeza da sua voz e à sua sensibilidade.
Assim nasceu Névoa, a voz catalã do fado.
Em 2001, Saramago definiu-a como a “5ª coluna do fado”. Cantando em catalão e em português, tem levado a diversos pontos a sua pessoal maneira fadista, fazendo-o sem mimetismos, e com um estilo próprio cheio de sensibilidade e capacidade interpretativa, com uma enorme riqueza de matizes na voz e na expressão.
Convido-vos a escutar “Les roses” (fado pintadinho), numa actuação do ano 2008 em Macau.
Névoa: la veu catalana del fado
Névoa és el nom artístic de la versàtil actriu i cantant catalana Núria Pifarrer. Nascuda a Barcelona l’any 1971, va formar part de l’Orfeó Català. Interessada pel teatre, es va incorporar a la companyia Dagoll-Dagom i, des d’aquell moment, va iniciar una carrera professional com a cantant i actriu, caracteritzada pel rigor, l’autoexigència i la seva singular personalitat artística polifacètica.
En la seva singular trajectòria, Núria Pifarrer es va trobar amb el fado, i hi va trobar una via d’expressió extraordinàriament adequada a les seves qualitats vocals, a la sensualitat, la blanesa i alhora la fermesa de la seva veu, i a la seva sensibilitat. I així va néixer Névoa, la veu catalana del fado.
Saramago, l’any 2001, la va definir com la “5a columna del fado”. Cantant en català i en portugués, ha portat arreu la seva personal manera fadista. I ho ha fet sense mimetismes, amb un estil propi, ple de sensibilitat i capacitat interpretativa, i amb una gran riquesa de matisos en la veu i en l’expressió.
Us proposo escoltar “Les roses” (fado pintadinho), en la interpretació que en va fer l’any 2008 a Macau (Xina):
LES ROSES
El món és massa petit
i la vida massa llarga
quan és gelat el teu pit
i la teva boca amarga.
Si tens espines als dits
i als ulls t’hi surten ales,
sabré que no són per a mi
les roses si les regales.
Avui no tenim ni llit,
avui no tenim ni casa,
i quan arriba la nit
ja no m’envoltes de gasa.
Quan surtis tanca la porta,
no et deixis la clau al pany.
La teva boca està morta.
Les roses són un parany.
Els qui s’hagin quedat amb ganes de conèixer més a fons el registre fadístic de Névoa, poden sentir la seva personal interpretació de “Fado de cada um”, en portuguès (http://www.youtube.com/watch?v=kN_cK58WhWM&feature=related) o bé una de les seves composicions més personals, “Ofèlia”, també en català, amb lletra d’ella mateixa (http://www.youtube.com/watch?v=FmWmYq9D2c0&feature=related).