
“Senhora del Mundo”
In memoriam de Montserrat Figueras
Senhora del Mundo és una cançó de Nadal portuguesa d’autor anònim, recollida al segle XVI. I té l’encant de la simplicitat amb què la cultura popular tradueix amb paraules el misteri que acompanya els fets trascendents del viure, el naixement i la mort. La peça forma part del Cancioneiro Musical (Bibliothèque de l’ École Nationale Supérieure des Beaux-Arts”, París), copiat a Portugal, i és testimoni de la difusió de la música portuguesa pel món arran dels processos d’exploració i colonització al continent asiàtic.
Us proposo de sentir-ne una excel·lent interpretació de la soprano catalana Montserrat Figueras, que va morir aquest passat dijous.
SENHORA DEL MUNDO – Villancico Anónimo
Senhora del mundo,
Princesa de vida,
seáis de tal hijo
en buena ora parida.
Del huerto cerrado
de vuestras entranhas,
aquel hazedor
de santas hazanhas,
salió disfraçado
con ropas estranhas,
del sser que a los santos
da gloria cunplida.
Por vos virgen santa
podemos dezir,
el hombre comiença
de nuevo a bivir.
Que antes su vida,
que siempre morir,
con grandes sospiros
por ver nueva vida.
Montserrat Figueras va consagrar la seva carrera professional a la recuperació de la música històrica catalana. Juntament amb el seu espòs i company professional, el viologambista Jordi Savall, ha donat nova veu a l’abundant repertori musical, d’extraordinària riquesa, de la música medieval, renaixentista i barroca. No només de Catalunya, sinó de tot el seu entorn peninsular i europeu. La carrera d’aquesta soprano excepcional, nascuda a Barcelona l’any1943, ha fet de la interpretació, la investigació musicològica i la difusió una sola dedicació. I hi ha dedicat tota la seva vida.
El resultat ha estat excel·lent, impagable. Feina callada, persistent, abnegada, rigorosa, sàvia… La trobada amb Jordi Savall i la coincidència de tots dos en un mateix interès ha estat un dels regals més extraordinaris que algú ha fet darrerament al patrimoni musical europeu. El treball i l’obra de Montserrat Figueras i Jordi Savall és perfectament comparable a la de l’arqueòleg, que aconsegueix trobar i descobrir una antiga civilització històrica, amb l’escreix, però, que no només ens han redescobert el patrimoni musical, sinó que l’han fet sonar de nou i li han donat nova vida i l’han ofert a la sensibilitat musical d’avui per fer-nos, amb la música, més humans, més cultes, més profunds.
Amb en Jordi Savall, Montserrat Figueras va fundar les formacions musicals Hespèrion XX-XXI, la CapellaReialde Catalunya i Le concert des Nations, i el segell discogràfic Alia Vox. Recentment van obtenir un premi Grammy per l’àlbum Dinastia Bòrgia. Església i poder al Renaixement i el proper mes de desembre es posarà a la venda el seu darrer treball Mare nostrum.
Entre els nombrosos premis i reconeixements amb què s’ha distingit la carrera de Montserrat Figueras hi ha l’Ordre des Arts et des Lettres, a França l’any 2003, ila Creude Sant Jordi, dela Generalitatde Catalunya.
Avui, la música al món, està de dol.
Vull recomanar-vos encara una altra audició en la veu de Montserrat Figueras. Però, més que recomanar-vos-la, us prego que l’escolteu. Escolteu-la calladament, com a homenatge i gratitud, perquè –ho torno a repetir–, el regal que Montserrat Figueras ha fet al patrimoni cultural i musical europeu i mundial és impagable.
Escolteu la cançó de bressol, del País Basc, Aurtxo txiquia negarrez.
El vídeo que l’acompanya és dedicat a Sophie Scholl, activista alemanya no violenta, que integrà el moviment anti nazi dela RosaBlanca, i que fou guillotinada a Munich l’any 1943. El mateix any que naixia a la vida Montserrat Figueras.
http://www.youtube.com/watch?v=ijGro9TGdSg


Nestas ocasiões só se pode dizer:Obrigado por viveres e cantares, por poder ter-te ouvido, algumas vezes ao vivo, e continuar a ouvir-te, nas gravações que guardam a tua voz, o teu trabalho e do Jordi e de todos os artistas (músicos e não só) que vos acompanharam, no Hespérion XX, no XXI e noutros agrupamentos, não tão permanentes. Quanta beleza nos deram e nos deixaram! É gente como tu, que agora fisicamente nos deixaste, que sustenta o Mundo e nos ajuda a suportá-lo. Se algum dos nossos amigos catalães conhece o Jordi Savall, que lhe faça chegar a intensidade com que, por aqui, muitos o acompanham nesta perda tão dolorosa.