Quatre Barres
Eduard Toldrà: un tast exquisit de sensibilitat i perfecció
(Amb motiu del cinquantanari de la seva mort)
Se celebra enguany el cinquantanari de la mort del compositor català Eduard Toldrà*. Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1895, Toldrà debutà com a violinista l’any 1912. Després de diverses estades de perfeccionament musical a París, Berlín i Viena, exercí la docència com a professor de violí i arribà a dirigir l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
L’any 1944 fou, arran de la formació de l’Orquestra Municipal de Barcelona, en fou nomenat director. En la seva extensa producció com a compositor hi trobem obres simfòniques, com la Suite en mi major (1919) i la suite La filla del marxant (1934), i música de cambra, com Quartet de corda en do menor (1914) i Vistes al mar, obra per a quartet de corda estrenada el 1921. Fou autor també d’un gran nombre d’obres per a cobla, entre les quals destaquen Les danses de Vilanova (1920) i La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timbales (1926), i sardanes com Sol ponent (1917), Sol ixent (1922) i Vilanovina (1946), entre moltes altres. Fou autor també de l’òpera còmica El giravolt de maig i de nombroses cançons i de composicions musicals inspirades en l’obra literària de poetes catalans i castellans.
Com a director, l’any 1961 estrenà al Liceu de Barcelona la versió escènica de l’Atlàntida, l’obra inacabada de Manuel de Falla sobre el poema èpic de Jacint Verdaguer, que fou completada pel seu deixeble Cristóbal Halffter. Amb l’enregistrament d’El sombrero de tres picos, al capdavant de l’Orchestre National Française, va ser guardonat, l’any 1958, amb el Grand Prix du Disque de l’Académie Charles Cros.
Us convido a escoltar tres peces força representatives dels diferents registres de l’obra de Toldrà com a compositor. És una primera aproximació, perquè us en faré, al llarg d’aquest any, altres propostes de la seva extensa producció.
En primer lloc Festeig, una cançó catalana en la veu del baríton Manuel Ausensi. Es tracta d’un enregistrament de l’any 1959. Els sorolls de l’agulla sobre la placa es poden disculpar per l’interès de l’enregistrament, perquè Ausensi en fa una interpretació perfecta i deliciosa, i perquè dirigeix l’orquestra el mateix Eduard Toldrà.
En segon lloc, una sardana, la primera que Toldrà va compondre, a l’edat de disset anys. La singularitat d’aquesta peça és que fou escrita per a flauta i piano. La sardana és una de les danses tradicionals catalanes, d’una complexitat musical i coreogràfica que bé mereix una atenció monogràfica. Es balla generalment interpretada per una formació musical característica: la cobla. En parlarem en una altra ocasió. Aquesta Sardana per a flauta i piano és una peça singular, molt ben interpretada per Bernat Castillejo, flauta, i Adolf Pla, piano:
I en tercer lloc, una peça de cambra, probablement l’obra més difosa de Toldrà, Vistes al mar, concretament el 2n moviment. L’interpreta el García Abril Quartett i l’enregistrament correspon al concert del mes de desembre del 2010 a l’Auditorio Nacional de Madrid.
D’aquesta obra mestra, Toldrà en va fer una versió simfònica, que us proposaré d’escoltar en una altra ocasió.
(*) Dades biogràfiques extretes de l’article Toldrà, Eduard, de “Gran Enciclopèdia Catalana”
1 Comment