O PEN apresentou o ‘Manifesto de Girona’ sobre os direitos linguísticos
O PEN clube internacional apresentou o Manifesto de Girona sobre os direitos linguísticos, num ato celebrado no Palau da Generalitat de Catalunha, com a presença do presidente catalão, Artur Mas. O ato coincidiu com a reunião anual do Comité Internacional de Traducão e Direitos linguísticos do PEN, em Barcelona de 4 a 6 de junho com a participacão de trinta delegados de dezasete países.
O Manifesto defende que “o ensino escolar deve contribuir a prestigiar a lingua falada pela comunidade linguística do território”
O Manifesto tem dez pontos que incluem os princípios essenciais da Declaracão Universal dos Direitos Linguísticos e foi aprovado pelo Congreso do PEN internacional, celebrado em Belgrado em setembro passado.
O texto recorda que “qualquer comunidade lingüística tem direito a que a sua língua seja usada como língua oficial no seu território” e reclama que “o direito ao uso e proteção da própria lingua deve ser reconhecido polas Nações Unidas como um dos direitos humanos fundamentais”.
Assim, refere que “o ensino escolar deve contribuir para prestigiar a língua falada pela comunidade linguística do território” e salienta que “os meios de comunicacão são amplificadores privilegiados quando se trata de tornar efetiva a diversidade linguística e de prestigiá-la com competência e vigor”.
O PEN catalão denunciou os casos de marginalização e perseguição dos direitos linguísticos no Estado espanhol e instou o PEN internacional a denunciar a situacão no seio da ONU
O PEN catalão – a terceira secção do PEN que se constituíu, depois da inglesa e da francesa – denunciou os casos de marginalização e perseguição dos dereitos linguísticos no Estado espanhol e instou o PEN internacional a denunciar a situacão no seio da ONU.
Em concreto, a secção catalã do PEN avisou que o catalão não só foi proibido e atacado durante a ditadura franquista, como “a etapa democrática posterior está a demostrar que as aparentes concessões feitas no âmbito legal e institucional acabam sendo sempre manipuladas e interpretadas de forma lesiva para a língua catalã”. Sendo que “o recente acesso do PP ao governo de Espanha exacerbou esta situacão: na Catalunha pretendendo acabar com um modelo linguístico escolar que foi reconhecido e aplaudido por todos, incluindo o Parlamento Europeu, durante trinta anos”.
L’Estat espanyol ha actuat sempre amb un despreci absolut envers el català i les llengües de l’Estat altres que el castellà. Pel que fa al català, el PP està consumant una política de destrucció a la qual escau amb tota propietat l’adjectiu de “genocida”; una política que de cap de les maneres acceptaria aplicar al castellà. A València, les institucions polítiques, prescindint del criteri científic i fins i tot de l’autoritat acadèmica de les pròpies universitats i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (amb la qual s’ha volgut trencar l’existència d’una autoritat lingüística única per a tot el territori de parla catalana, la de l’Institut d’Estudis Catalans), que proclamen la unitat de la llengua, s’entesten a mantenir la secessió lingüística. Els documents de l’Estat (la mateixa Constitució Espanyola) tenen traduccions diferenciades en català i valencià, al Senat espanyol, en la jornada anual en què es poden utilitzar les anomenades “llengües autonòmiques, hi ha traducció simultània difereciada per al català i el valencià; els llibres de text són espurgats de referències catalanes explícites; la televisió de Catalunya no es pot veure al territori valencià (n’han estat clausurats els repetidors i s’ha fet tècnicament el que cal perquè el senyal no hi arribi); s’ha bandejat el català de les escoles i es posen obstacles administratius als pares que volen escolaritzar els fills en català; les titulacions acadèmiques de capacitació en llengua catalana no són vàlides en territori valencià; etc.A les Illes Balears, on hi ha hagut sempre un consens social a l’entorn del català, l’actual president del PP està actuant despòticament i miserablement en contra del català; l’objectiu és la divisió de la població escolar per raons de llengua; la reducció d’hores de català; la destrucció de la unitat lingüística substituint l’estàndar oriental balear pels diferents parlars locals; l’apartament de l’ús del català com a requeriment en la funció pública, on passa a ser un mèrit, però no una obligació, etc. I tot això malgrat les esbroncades de la població, les manifestacions, les protestes dels educadors i de la universitat… Tant se li’n fot!A Catalunya, el PP, amb l’ajut de Ciutadans, va fent un discurs demolidor per fragmentar i enfrontar la societat catalana destruint-ne l’harmonia i la convivència lingüística, que ha estat sempre exemplar i exempta de conflictes.I ara, el nou govern del PP a l’Aragó, on s’havia aconseguit el reconeixement del català per als territoris de la Franja, ha anul·lat la llei de llengües, ha trencat la relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, i ha decretat que el català que parlen els aragonesos de la Franja no és català, sinó “aragonès oriental”, i, per tant, competència d’una academia aragonesa de la llengua.I davant tots aquests disbarats, que, mirat des d’una òptica estrictament “nacionalista espanyola” són accions de destrucció del patrimoni lingüstic i cultural de l’Estat, tothom calla, des del rei fins als representats dels partits polítics, passant pel ministre de cultura.En un país civilitzat, qualsevol alumne de batxillerat que escrivís en un examen el que aquí diuen les màximes autoritats polítiques dels territoris, sería suspès per “ignorant”. A l’Estat espanyol, no; si es diuen les “rucades” més grosses; si es presumeix d’ignorància, si es destrueix el patrimoni, si s’ataque els drets dels ciutadans d’una part del territori…; si es destrueix un bé cultural i s’intenta destruir la convivència d’un poble, no només ningú no et blasma i et diu que ets un “inepte” sinó que et fan Ministre o President acadèmic de vés a saber què… Sempre i quan els teus atacs vagin adreçats contra el català i les altres llengües diferents del castellà… Perquè si algú intentés posar en dubte la unitat del castellà i fes amb el castellà una ínfima part del que es fa contra el català, seria destituït de tots els càrrecs i incapacitat a perpetuïtat.
Mourinho, Cristiano Ronaldo y Pepe están haciendo más que nadie porque Portugal, Lusitania Felix, sea admirado y querido en España