Poema (rubai) del poeta portugués Fernando Pessoa.
La versió catalana és de Josep Anton Vidal.
No diguis que, enterrat, el cos no sent,
Ni que l’ànima viu eternament.
Què és el que saps d’allò que no saps? Beu!
Sols tens de cert el no-res del present.
Rere la nit, s’aixeca del remot
Orient, amb un aire d’ens ignot,
Fredament, el crepuscle del matí…
Brot ignorant del no-res del meu son.
Deixa la cerca als qui cerquen, i a aquell
Que vol cercar, creure que cerca bé.
Doncs, què tenim amb Déu i Ell amb nosaltres?
I una cosa amb una altra, doncs, què té?
Soldà rere soldà, la ciutat va
Passar, i la vida, que ha de durar
Mentre la ciutat duri, ni al soldà
Ni a nosaltres donà la veritat.