Qui podrà lliure ser, gentil senyora
Qui podrà lliure ser, gentil senyora,
contemplant-vos amb ànim reposat
si l’Infant que dels ulls ha estat privat
dins les ninetes dels vostres ulls mora?
Allí mana, allí regna, allí enamora,
i viu allí de tothom venerat;
perquè el foc viu i el rostre delicat
imatges són en què l’Amor s’adora.
Qui veu que en la neu blanca neixen roses
que fils d’or rinxolats van encerclant,
si per entre eixa llum la vista passa,
hi veurà raigs daurats, que les cuitoses
ànimes dins del pit van traspassant
talment com un cristall el Sol traspassa.
Luís Vas de Camões
Trad.: Josep A. Vidal
Si em ve tan gran ventura de mirar-te
Si em ve tan gran ventura de mirar-te,
és pena desigual deixar de veure’t;
si crec que amb obres et podré merèixer,
gran paga d’un engany és desitjar-te.
Si aspiro per qui ets a celebrar-te,
sé del cert per qui sóc que t’he d’ofendre;
si jo em menystinc per molt més bé voler-te
quin premi puc voler més que estimar-te?
Per què en tan gran amor no hi trobo empara?
Oh humà tresor! Oh delitosa glòria!
Feliç el qui, per tu, a la mort s’atansa!
Escrita et guardarà aquesta memòria;
i, atès que per tu mor, viurà aquesta ànima,
car després del combat hi ha la victòria.
Luís Vas de Camões
Trad.: Josep A. Vidal