I
Introducão à poemonáutica
2
O sobreiro macio é o sintagma perfeito
no tabuado, o pinheiro para os mastros
onde trepa o velame pelo cadernal içado.
É preciso atentar na posição dos astros,
no termo da oração; ancorar no peito
a tempestade, o sol, a alegria, a dor feroz.
Vinda do cavername, da arqueação,
onde respira o verso e o poema solta a voz,
salta a súbita metáfora alojada no porão
calafetado com sintaxe, estopa e alcatrão :
com brechas, nau ou poema não vão a nenhum lado
e a vírgula é apenas um calafate disfarçado.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução à poemonáutica. 2”
I
Introducció a la poemonàutica
2
És l’alzina surera el sintagma perfecte
en la coberta, el pi rojal és per als arbres
per on puja el velam hissat pel quadernal.
Cal romandre amatent al lloc precís dels astres,
al terme de la frase; cal ancorar en el pit
la tempestat, el sol, la joia, el dolor extrem.
Sorgida de l’entranya del buc, i de l’arqueig,
allà on respira el vers i el poema es fa veu,
salta àgil la metàfora guardada a la bodega
calafatada amb cura amb sintaxi i quitrà :
amb bretxes, ni la nau ni el vers no van enlloc
i la coma és a penes un calafat disfressat.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció a la poemonàutica. 2”
Traducció: Josep A. Vidal