O poeta antonio machado
ajuda à conclusão
Já passou para mim a pior hora
e no pouco tempo que me sobra
repito o que vos disse no começo:
tal como acontece com a cobra
que a própria cauda devora,
com palavras do começo me despeço.
A ilha a que more pôs o nome de utopia
é a razão de ser desta demanda.
No fundo do pichel talvez um dia
encontre a utopia à mesa da locanda.
Como neste solilóquio sou quem manda, aqui termino
com o aviso de machado – caminante no hay camino.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. O poeta antonio machado “
El poeta antonio machado
ajuda en la conclusió
Ja ha passat per a mi la pitjor hora
i en el poc temps que encara em sobra
us dic el que us vaig dir en començar:
igual com passa amb la cobra
que té la cua a la boca,
amb els mots de l’inici ara prenc comiat.
L’illa que thomas more anomenà utopia
és la raó de ser d’aquesta empresa.
Potser al fons del pitxell qualsevol dia
trobaré la utopia estant-me a la taverna.
Com que aquest soliloqui soc jo qui el mena, aquí el termino
amb l’avís de machado – caminante no hay camino.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. El poeta antonio machado ”
Traducció: Josep A. Vidal