Camps delitosos, verdes arboredes
Camps delitosos, verdes arboredes,
aigües fresques i clares de cristall,
que en vós us dibuixeu al natural
tot davallant dels cims per torrenteres:
turons silvestres, asproses pinedes
units en harmonia desigual;
sabeu que sens llicència del meu mal
no podreu fer mos ulls mai més alegres.
I doncs, si no em veieu ja com abans,
no vull gaudir de verdors delitoses
ni de les aigües que baixen tot rient.
Sembraré en vós records apesarats,
us regaré amb llàgrimes queixoses
i naixeran tristeses del meu bé.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal
El cigne, quan pressent que és arribada
El cigne, quan pressent que és arribada
l’hora postrema de la seva vida,
extremada harmonia, amb veu planyívola,
entona per la platja solitària.
Desitja aconseguir vida més llarga,
i acomiada amb el seu plor la vida:
amb pregona amargor per la partida,
celebra el trist final de la jornada.
Així, senyora, jo, quan contemplava
la trista fi que als meus amors donàveu,
quan era ja arribat al cap de tot;
amb un accent més dolç en la tonada,
vaig cantar, pel menyspreu amb què em tractàreu,
la vostra falsa fe i el meu amor.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal