Si canvio la pena en penitència
Si canvio la pena en penitència
de l’erra en què caigué el meu pensament,
no minoro, que doblo el meu turment,
que a tant, i més, obliga la paciència.
I si un color mortal en l’aparença,
un exhalar sospirs fútils al vent,
no fa, senyora, en vós, cap moviment,
resti el meu mal en la vostra consciència.
Mes si, mancada d’amarga mudança,
qualsevol voluntat Amor castiga,
(com prou ho veig en el mal que em condemna)
i no us escau a vós prendre venjança,
per força he de ser jo (que Amor m’hi obliga)
qui del vostre pecat pagui la pena.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal
Pensaments meus, que ara novament
Pensaments meus, que ara novament
neguits inútils en mi ressusciteu,
digueu-me: És que encar no us contenteu
de tenir qui us tem tant tan descontent?
Quina quimera és la que, inclements,
davant els ulls cada hora em presenteu?
Com encara tan vans somnis proveu
que ni pels somnis puc estar content?
Us veig, pensaments meus, així alterats,
i us resistiu, esquius, a declarar-me
per quina causa esteu tan trasbalsats?
No m’ho negueu, si és que penseu negar-me;
perquè si és contra mi que esteu alçats
tindreu ajut en mi per a matar-me.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal