CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra, un fet, una cita, un poeta / 3 – por JOSEP A. VIDAL

 

 

UN FET

Catalunya, si més no aquella que es reconeix a si mateixa com a nació sobirana, lliure, independent i republicana, seu aquests dies al banc dels acusats. i amb ella s’hi asseu també la democràcia espanyola, víctima com ella de la voluntat retrògrada de l’involucionisme que sembla haver-se installat en sectors amplis de la societat en aquesta Espanya que es resisteix a deslliurar-se de la teranyina franquista i es dissol moralment en la indolència, la claudicació i la ignomínia i es ret als peus dels qui, secularment, l’han oprimida l’han privat de sumar-se sense restriccions a les conviccions democràtiques i a la fe en les llibertats.

I mentre la dignitat, la llibertat i la democràcia, mentre el republicanisme encarnat pels líders independentistes catalans, seuen al banc dels acusats, l’involucionisme de tall feixitoide exerceix l’acusació, en connivència amb l’Estat que, per boca de la seva fiscalia general, assumeix l’argumentació, el relat i les tesis acusatòries del partit d’extrema dreta que exerceix l’acusació popular.

L’esforç per posar dempeus el relat sediciós que justifiqui l’aplicació de penes de centenars d’anys de presó per al conjunt dels líders catalans s’estavella de manera  llastimosa i patètica contra l’evidència de l’opció no violenta i pacífica amb què s’ha exercit i s’exerceix la lluita independentista a Catalunya. Tenen, però, la força i la insolència i la manca d’escrúpols necessàries per fer passar per bo el seu relat. L’Espanya sotmesa a les tesis nacionalistes dels que avui s’anomenen “constitucionalistes” –autèntics destructors de les migrades garanties constitucionals aconseguides en l’Espanya “democràtica”– està malalta d’ideologia: pàtria, rei i déu torna a ser la consigna. Ells, d’això, de la pàtria, del rei, de la unitat, de les lleis… en diuen “Estat de dret” i el col·loquen per damunt de la democràcia. “Sense Estat de dret no hi ha democràcia”, ha dit el rei espanyol –en realitat, però, ja sabeu que tots els reis són apàtrides per naturalesa–, i ho han repetit bavejant els líders polítics conservadors, incloent-hi, naturalment, els socialistes. I és ben bé a l’inrevés: la llei no pot estar mai per damunt de la democràcia, i, per tant, en un cas de conflicte entre llei i democràcia l’opció de la llibertat i de la dignitat està sempre del costat de la democràcia, dels drets humans i de les llibertats irrenunciables.

Ha estat precisament un dels acusats, Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural, qui ha donat la resposta a Felip V, i ho ha fet en el marc de la seva declaració davant el Tribunal Suprem: “No es admisible apelar a una supuesta democracia por encima del Derecho” –ha dit–, “el Estado de derecho no está por encima de la Democracia, porque el franquismo también era un Estado de derecho”.

La declaració de Cuixart, així com la de tots els líders catalans davant el Tribunal Suprem, ha fet sentir la veu de la dignitat, dels valors democràtics i republicans i de la defensa no violenta dels drets i de les llibertats. I ho ha fet mentre els que es proclamen ells mateixos defensors de la Constitució i de la Llei feien proclames indecents contra la suposada aplicació de mesures de gràcia o indulgència i l’atorgament d’un hipotètic indult, tot oblidant que ni el delicte ha estat provat ni, per tant, han estat condemnats, malgrat que portin ja més d’un any empresonats com a mesura cautelar. És el seu concepte particular de l’Estat de dret: fer campanya contra l’indult d’algú que encara no ha estat condemnat i per un delicte que no ha estat provat.

Ni Cuixart ni els altres processats no volen cap indult, sinó l’arxivament de la causa, perquè, ells així ho consideren, com ho considerem també milions de catalans,que no hi ha hagut delicte penal. Contra els brams i la gesticulació indecent dels qui ja ara fan campanya contra l’indult, Cuixart ha afirmat que, “después de 550 días en la cárcel mi prioridad ha dejado de ser salir de la prisión; mi prioridad ahora es resolver el conflicto político en Cataluña y denunciar el ataque y la vulneración de los derechos fundamentales en Cataluña y España”.

I davant dels qui, en el judici i en els mitjans polítics i periodístics espanyols, presenten els independentistes catalans com a alienats, víctimes d’uns líders forassenyats que els han empès a un atzucac, molts ciutadans catalans han fet un pas més en les seves conviccions arran del judici. El dia de la declaració del president d’Omnium Cultural, aquesta associació, que ja tenia un nombre de socis igual al del Club de Futbol Barcelona, va rebre, en vint-i-quatre hores, més de 4000 noves inscripcions, i va assolir un total de més de cent quaranta mil socis; avui, quan comença la tercera setmana del judici, el nombre de socis ha depassat ja els cent seixanta-mil.

D’aquest judici sortiran condemnes, molt probablement. I ja es veurà què passa quan el cas arribi als tribunals europeus i internacionals de garanties i de defensa dels drets humans. Però el conflicte polític que suposa per a l’Estat espanyol la reclamació del sobiranisme català, la reivindicació del republicanisme i la voluntat democràtica pel dret a decidir del poble català no el resoldrà aquest judici, ni d’altres que se’n facin en el futur, com no el van resoldre tampoc els judicis del mateix caire que es van fer en el passat.

UNA CITA: de “Llibertat, justícia i democràcia: República Catalana“, article conjunt dels presos i els exiliats polítics amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el passat 11 de setembre de 2018. Signat per Dolors Bassa, Antoni Comín, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Anna Gabriel, Oriol Junqueras, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira, Jordi Sánchez, Meritxell Serret, Jordi Turull.

«Reivindiquem la llibertat, perquè el seu retrocés és avui ben visible a l’estat espanyol. Milers de persones són víctimes de la ‘llei mordassa’ i moltes altres veiem els nostres drets i llibertats retallats greument a causa de l’acció polititzada i no ajustada a dret d’alguns responsables dels cossos policials, de la fiscalia i dels mateixos tribunals. Defensem sense límits la llibertat com a garantia de cohesió social també a Europa. Defensar avui les llibertats a Catalunya és fer-ho també a Madrid, París, Roma, Berlín, Praga o Istanbul.

»Reivindiquem la justícia, perquè no hi ha delicte i lluitarem per la nostra llibertat i el retorn a casa de totes les persones exiliades i preses. Mentre Europa ho dictamina de manera meridianament clara, alguns membres de la justícia espanyola s’obsessionen en una croada descontrolada incapaç de sostenir-se davant els sistemes judicials de països com Alemanya, Escòcia, Suïssa o Bèlgica. L’absolució és l’única resposta que esperem.

»Reivindiquem la democràcia, perquè sempre hem volgut fer com Escòcia i avui també volem reiterar de nou la nostra aposta pel diàleg, com hem fet sempre, un diàleg que ha de ser sincer, honest, obert, sense límits, on es pugi parlar de tot en el marc de la convivència i el respecte mutu. I, si bé és cert que no descartem res sempre que sigui pacífic i democràtic, qualsevol proposta del govern de Pedro Sánchez ha de respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya.

»Reivindiquem la República Catalana, com a legítima i democràtica concreció de tantes voluntats expressades al carrer i les urnes a favor dels drets i les llibertats, que ens connecten amb un món més just, més sensible i tolerant, modern, més culte, que s’enfronta als reptes amb la complicitat de tots els seus conciutadans i dona sempre l’esquena a la intransigència i la violència. Aquells drets i llibertats que estem convençuts que estaran garantits en una República democràtica i per a tothom.
Malgrat els murs o els quilòmetres de distància, us parlem des de la serenor i la determinació. Ens encomanem a l’esperit de dignitat i coratge de totes les Diades i que ens encomaneu cadascú de vosaltres en tot moment, com heu fet també des que vàrem entrar a presó o iniciar l’exili.

»Avui reafirmem, una vegada més, el nostre compromís de convèncer i no pas vèncer, de construir i no pas fracturar, d’enraonar i no pas imposar. Com deia Pedrolo: “Entre la intransigència i la feblesa, la flexibilitat”. Sense renúncies que ens desdibuixin i en el nostre cas amb el compromís d’esforçar-nos al màxim per trobar el camí per fer democràticament efectiva la República defensada dignament, pacíficament i cívicament l’1 d’octubre.

»Amb la tranquil·litat de saber que tot això ho estem fent junts i que no deixarem mai ningú enrere, i que aquestes dues condicions són les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin.»

UN POETA: Marcos Ana: “No rogamos clemencia”, de Poemas de la prisión y de la vida, Editorial Tabla y Rasa i Ediciones Urano, 2011

No rogamos clemencia. Yo no pido
perdón por la vida que me deben.
Odio la voz delgada que se postra
y el corazón que llora de rodillas
y esas frentes vencidas, en el polvo,
hecha añicos la luz del pensamiento.

Yo no pido clemencia. Yo no junto
las manos temblorosas en un ruego.
Arden bosques de orgullo en mi palabra
cuando exigen que las puertas
de la venganza oscura se derriben
y a los hombres descuelguen de sus cruces.

Yo no pido clemencia. Yo denuncio
al dictador cadáver que gobierna
la vida de los hombres con un hacha
y ahora quiere dejar para escarmiento
mi cabeza cortada en una pica.

Yo no pido clemencia.
Doy banderas.
Paso de mano en mano el golpeado
corazón de mi pueblo prisionero.

 

Josep A. Vidal

Deixe uma Resposta

Preencha os seus detalhes abaixo ou clique num ícone para iniciar sessão:

Logótipo da WordPress.com

Está a comentar usando a sua conta WordPress.com Terminar Sessão /  Alterar )

Google photo

Está a comentar usando a sua conta Google Terminar Sessão /  Alterar )

Imagem do Twitter

Está a comentar usando a sua conta Twitter Terminar Sessão /  Alterar )

Facebook photo

Está a comentar usando a sua conta Facebook Terminar Sessão /  Alterar )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

%d bloggers like this: