I
Introducão à poemonáutica
10
Se entre as palavras se estabelece
um nexo e uma imagem eclode, acho,
nesse acto mágico que às vezes se produz,
fogo posto ou apenas um fogacho
é às vezes poesia o que acontece.
A palavra deixa de o ser – passa a ser luz.
Rimas, remos que empurram o poema
se o vento pela popa não é bastante.
Esclarecido este importante tema,
continuemos, passemos adiante.
Em suma, o poema faz-se com ritmo e uma gota de magia
e na espuma que fica das palavras, por vezes, há poesia.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução à poemonáutica. 10”
I
Introducció a la poemonàutica
10
Si entre els mots s’hi estableix algun nexe
i de sobte es desclou una imatge, crec jo,
en l’acte màgic que potser s’esdevé,
foc abrandat o a penes fogueró
el que ocorre és a voltes poesia.
Deixa el mot de ser mot – esdevé llum.
Rimes, els rems que empenyen el poema
quan no li basta el vent que bufa a popa.
I esclarit ja aquest tema cabdal,
continuem, prosseguim endavant.
En resum, el poema es fa amb ritme i una gota de màgia
i en l’escuma que deixen els mots, de vegades, hi ha poesia.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció a la poemonàutica. 10”
Traducció: Josep A. Vidal