A nave zarpa
Estou ainda à mesa da locanda,
a vela derretendo diz-me que é tarde.
Soaram as completas, o pichel vazio –
eu dormito e a maldita vela arde:
“ó tiozinho, atão vossemecê nã desanda?”
o locandeiro quer fechar – faz frio.
Vou até ao tugúrio onde me abrigo
e deixo-me cair sobre o bailique.
O frio maldito é um feroz inimigo
do que me circula pelo alambique :
três ou quatro canadas de zurrapa…
Adormeço. Navego e guio-me pelo meu mapa.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. A nave zarpa “
La nau es fa a la mar
Sóc encara al taulell de la taverna
l’espelma amb caramells em diu que és tard.
Han sonat les completes i ja és buit el pitxell –
jo m’abalteixo i el llamp d’espelma crema:
“què, company, quan penseu nar marxant?”
el taverner vol tancar – fa fred.
Me’n vaig cap al tuguri on tinc recer
i em deixo anar damunt el jaç cruxit.
El fred, mal llamp, és enemic cruel
d’allò que em circula per l’alambí:
qui-sap-los petricons de vinatxa…
M’ensopeixo. Navego i em guio amb el meu mapa.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. La nau es fa a la mar ”
Traducció: Josep A. Vidal