A viagem
Na coberta o céu sem estrelas observo,
o olhar trespassa do nevoeiro a capa
e só há frio e mar e mar e mais mar
(o frio é muito e só um cobertor me tapa;
enrolo-me sobre mim e assim conservo
o meu próprio calor. Continuo a navegar.
Estou a meio de um sonho que me encanta
e não quero acordar. Um vento suave
desliza sobre mim, a sereia canta,
um albatroz passa sobre a nave…
Que belo sonho, é pena estar a chegar o dia
e com ele o despertar – regras da hospedaria.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. A viagem “
El viatge
Miro a coberta el cel, on no hi ha estrelles,
els ulls penetren el gruix de boira baixa
i hi ha només el fred i el mar i el mar i el mar
(el fred és gran i em tapo només amb una manta;
m’arrupeixo com puc i així conservo
l’escalfor del meu cos. Continuo navegant.
Estic enmig d’un somni que m’encanta
i no vull despertar. Un vent suau
s’escorre damunt meu, la sirena canta,
passa un albatros sobre la nau…
Que bell el somni, és una pena que ja arribi l’alba
i amb ella el despertar – són normes de la casa.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. El viatge ”
Traducció: Josep A. Vidal