A espera
Pela noite vou esperando, ansioso,
que o sono me restitua o sonho.
A gente que me habita quero voltar a ver.
Tanta esperança na viagem ponho
que a espera me deixa tão nervoso
que até me esqueci hoje de beber.
Soam as vésperas e o dia escurece.
Saio da locanda sem cambalear
é a primeira vez que tal acontece,
chega gente às portas para apreciar.
Sem tropeços corro para a alfurja,
passo pela gorda quase sem a ver, vou dormir enfim,
e voltar a ver a estranha gente que vive dentro de mim.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. A espera “
L’espera
Espero amb ànsia que arribi la nit
i que el son em retorni al meu somni.
Vull tornar a veure la gent que habita en mi.
Hi tinc tanta esperança, en el viatge,
i l’espera em fa estar tan exaltat
que fins de beure avui me n’he oblidat.
Toquen a vespres i ja es va fent fosc.
Surto de la taverna sense anar de tort,
és la primera volta que això passa,
ve a les portes la gent i en fa gatzara.
Sense trontolls m’encamino a l’eixida,
passo davant la llorda i ni la veig, podré dormir per fi
i tornar a veure la gent estranya que viu en mi.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. L’espera ”
Traducció: Josep A. Vidal