Dois sonetos de Camões em catalão – por Josep A. Vidal

Josep Vidal, “O nosso homem em Barcelona”, como diria  Graham Greene, na sequência do soneto hoje publicado, enviou-nos estas duas traduções, que apresentamos com todo o prazer, pois sabemos que Josep Vidal traduz sempre com rigor linguístico e com grande sentido poético. São, por certo, duas excelentes versões, que dedicamos aos nossos leitores catalães.

 

 

 

Quan de les meves penes la complida

 

 

Quan de les meves penes la complida
relació els meus ulls abalteix,
en el meu somni l’ànima apareix
de qui fou, per a mi, somni en la vida.

En vasta solitud, on, sense mida,
pels camps la vista es perd i defalleix,
corro vers ella; i ella s’esvaeix;
de mi, cada cop més, s’allunya, compel·lida.

Crido: -No em fugis. Torna, ombra benigna!
I ella, cercant-me els ulls, amb tendre afecte,
com qui diu que ja és tard, que no pot ser,

torna a fugir de mi… Jo crido: -Dina…
Però em desperto abans que digui: -…mene,
i veig que ni l’engany no en puc haver.

Ànima meva, tu que vas fugirneto

Ànima meva, tu que vas fugir
tan d’hora de la vida, amb descontent,
reposa allà en el Cel eternament
i visqui jo a la terra sempre trist.

Si allà a l’espai eteri on has fugit
és possible guardar record del temps,
no t’oblidis d’aquest amor ardent
que cremant als meus ulls tan pur has vist.

I si veus que et pot ser mereixement
d’alguna cosa el mal que em va quedar
del teu fatal i amarg departiment,

prega a Déu, que els teus anys així escurçà,
que, per veure’t, del món, me’n llevi prest
com a tu, dels meus ulls, prest te’n llevà.

Luís de Camôes (Trad.: Josep A. Vidal)

 

Leave a Reply