Uma oportuna dúvida filosófica
Da mentira, talvez se possa dizer
que é a verdade que se desejava,
e que teimosa, não quis acontecer.
Sempre cativa, encarcerada
a verdade é coisa relativa
está nas mãos que detiverem o poder.
A verdade não é fixa, permanente.
É como é, nem má nem boa –
“tudo é e não é alternadamente”
como dizia o antónio maria lisboa –
Será que esta dúvida filosófica que aqui levanto,
me salva de juízos mais severos (por enquanto)?
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Uma oportuna dúvida filosófica “
Un dubte filosòfic oportú
De la mentida, potser se’n pugui dir
que és la veritat que es desitjava,
i que, obstinada, no volgué esdevenir.
Sempre captiva, empresonada,
la veritat és cosa relativa,
és a les mans dels qui detenen el poder.
La veritat no és fixa, permanent.
És tal com és, ni dolenta ni bona –
“tot és i no és, alternativament”
com solia dir antónio maria lisboa.
Tal vegada aquest dubte que aquí poso
em salva de judicis més severs (de moment)?
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Un dubte filosòfic oportú ”
Traducció: Josep A. Vidal

