L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica, de Carlos Loures en traducció de Josep A. Vidal – XXIII

Uma oportuna dúvida filosófica

Da mentira, talvez se possa dizer
que é a verdade que se desejava,
e que teimosa, não quis acontecer.
Sempre cativa, encarcerada
a verdade é coisa relativa
está nas mãos que detiverem o poder.
A verdade não é fixa, permanente.
É como é, nem má nem boa –
“tudo é e não é alternadamente”
como dizia o antónio maria lisboa –
Será que esta dúvida filosófica que aqui levanto,
me salva de juízos mais severos (por enquanto)?

Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Uma oportuna dúvida filosófica

 

 

Un dubte filosòfic oportú

De la mentida, potser se’n pugui dir
que és la veritat que es desitjava,
i que, obstinada, no volgué esdevenir.
Sempre captiva, empresonada,
la veritat és cosa relativa,
és a les mans dels qui detenen el poder.
La veritat no és fixa, permanent.
És tal com és, ni dolenta ni bona –
“tot és i no és, alternativament”
com solia dir antónio maria lisboa.
Tal vegada aquest dubte que aquí poso
em salva de judicis més severs (de moment)?

Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Un dubte filosòfic oportú
Traducció: Josep A. Vidal

Leave a Reply