Orientação
Deitei os instrumentos pela amurada
oriento-me pelo canto da sereia
e pelo clarão cegante da madrugada.
Olho o mar e o céu infinito que tenho por diante,
vou direito ao sol e escuto a melopeia –
a jovem da cauda escamosa canta bem,
gosto da sua voz e da melodia
atrai-me para o abismo, mas o que tem?
Todos nós lá vamos parar um dia.
Assim, já que fui apanhado nesta teia,
vou, mas ao menos vou atrás do canto da sereia.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Orientação “
Orientació
Vaig llançar els instruments per l’amurada
m’oriento pel cant de la sirena
i per la resplendor enlluernant de l’alba.
Miro el mar, miro el cel, infinits, al davant,
avanço proa al sol seguint la melopea –
la jove de la cua amb escates canta bé,
la seva veu m’encisa, també el cant,
m’arrossega a l’abisme, però i què?
Tots hi anirem algun dia a petar.
Així doncs, ja que estic presoner en aquesta tela,
segueixo, segueixo més o menys el cant de la sirena.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Orientació ”
Traducció: Josep A. Vidal