A sereia canta e segura o leme
O barco é uma mosca presa na malha
da rede de uma aranha engenhosa.
No centro tem luz e cor que nos atraem
e (linda!) a sereia canta radiosa.
Efeitos sonoros e visuais (nunca falha!),
espertos e tansos, todos caem.
Convencidos de que são diferentes,
o canto da sereia todos seguem –
pôem sonotones, mudam de lentes:
“Estou lúcido”, afirmam. Conseguem
imaginar que são livres e já estão presos na teia
(mas por acaso a moça da barbatana nem é feia).
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. A sereia canta e segura o leme “
La sirena canta i serva el timó
La nau és una mosca agafada en la xarxa
de la tela d’una aranya enginyosa.
Té al bell mig color i llum que ens atreuen
i (bella!) la sirena hi canta esplendorosa.
Efectes sonors i visuals (mai no falla!)
experts i pocatraces, tots s’hi envesquen.
Convençut cadascú que és diferent,
tots segueixen el cant de la sirena –
es posen sonotones, canvien d’ulleres:
“Estic lúcid”, afirmen. I fins poden
imaginar-se lliures però estan envescats en la tela
(per sort, però, la noia de l’aleta no és pas lletja).
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. La sirena canta i serva el timó ”
Traducció: Josep A. Vidal