Mas o sonho do debuxante muda
– no convés é interrogado por um meirinho
Para que queres un mapa, idiota
se não tens plano traçado, rumo certo? –
Para que te serve a agulha de marear?
– sabes lá se estás longe ou se estás perto!
Se a utopia que procuras, a tal ilhota,
fica onde o sol se põe ou a mão de semear;
se dista mil léguas ou cem toesas.
Cuida mas é dos perigos que se tecem
agora e aqui. Tem as lanternas bem acesas,
está nevoeiro, é mau – é assim que elas acontecem.
Quem anda a olhar para o horizonte, esquece
o chão que pisa e não tarda muito que tropece.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Mas o sonho do debuxante muda “
Però el somni del dibuixant canvia
–a coberta és interrogat per un algutzir
Per què coi vols un mapa, capsigrany,
si no has traçat cap pla ni dus cap rumb? –
Què en faràs, de l’agulla de navegar?
–què saps tu si ets a prop, què saps si ets lluny!
Si la utopia, el llamp d’illa que cerques,
és on el sol es pon o és a llevant;
què saps si és a cent braces o a mil llegües.
Ocupa’t dels perills que t’amenacen
ara i aquí. No badis, encén tots els fanals,
hi ha boira, és perillós – així passa el que passa.
Qui s’embadoca amb l’horitzó no pensa
on posa els peus, i fatalment acaba que ensopega.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Però el somni del dibuixant canvia ”
Traducció: Josep A. Vidal