Do olimpo chega uma resposta
No olimpo, os deuses estão atarefados,
muito mais do que aos mortais parece –
como podem ocupar-se do teu destino
a contas como estão com o stress?
(a função divina é mal paga, coitados).
Se a vida ou o oceano esmaga um cretino
que se adentrou na neblina – se um monstro o fere
ou mata, quem o mandou ser audaz?
Como podem os deuses sem actualizar o software
preocupar-se com um só mortal? – olha rapaz,
faz-te à vida se queres, vai navegar,
mas não culpes os deuses se tiveres azar.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Do olimpo chega uma resposta “
Arriba de l’olimp una resposta
A l’olimp, els déus estan molt enfeinats
molt més del que els mortals es pensen –
com poden fer cabal del teu destí
si no poden desfer-se de l’estrès?
(fan un treball, pobrets, molt mal pagat).
Si l’oceà o la vida aixafa algun cretí
que s’endinsà en la boira – si un monstre el malfereix
o el mata, qui l’obligà a fer el pas?
Com vols que els pobres déus sense actualitzar el software
hagin de fer cabal d’un sol mortal? – mira xaval,
busca’t la vida si vols, fes-te a la mar,
però no culpis els déus si acabes naufragant.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Arriba de l’olimp una resposta ”
Traducció: Josep A. Vidal